Algun duendecillo màgic m'ha fet descobrir una cançó que la majoria de gent fa temps que coneix, però com que jo vaig despistada amb el tema música, doncs me n'he adonat ara fa poquet i he de dir que la cançó de Coldplay "viva la vida" m'ha transmès energies noves i em fa despertar. Despertar però no el cap de setmana que aprofito per descansar 100% del meu ritme setmanal.
Per primer cop en moooolts anys, (tant que ni recordava), aquesta setmana se m'ha fet llarguissima, i crec que té dos motius, una certa apatia laboral contagiada per un ambient enrarit que té un culpable clarissim i que fa que exploti de ràbia, però que allà segueix i tots tant contents (és un decir). I també un sopar de feina que vaig tenir dimarts i que va fer que anés a dormir a la 1, això ja em va fer destarotar la setmana i fer que anés malament, amb son, amb un altre ritme... i altres coses que també suposa anotar punts negatius al meu ritme i sobretot als meus pensaments.
Però aquest cap de setmana he avançat molt del meu viatge a Califòria i com diuen "Vorfreude macht die Freude" (o com era?) i ja disfruto. Serà al.lucinant un cop més.
I avui fa 1 any que vaig arribar a Boston, meravellós Boston. I Cape Cod encara més.
Se m'oblidava de dir que de Coldplay hi ha una cançó espectacular que comparteixo algú que ja no hi és, i que em fa pensar només en ell, "The scientist", també memorable. Se acabó lo que se daba, 7 setmanes i 4 dies. Pas mal aguantant i resistint! Sóc una jabata i una bona amiga oi?
I segueixo, de moment buscant hotel a San Francisco!
