Segueixo encantada i la gent segueix comentant i lamentantant-se.
Acostumo a dir el que penso, en persona, per telèfon i sobretot per email, i em fa pensar que l'email és un mitjà molt útil però per a segons quin tipus de comunicació no és la manera ideal per a "parlar": els gestos, els ulls, el to de veu, juguen un paper clau en converses que tenen la intenció d'arribar al cor.
Jo faig un ús abusiu de l'email, fins i tot no veig a la majoria de bons amics i la relació es basa en l'email. Els meus ulls parlen i sóc com un llibre obert, no puc dir el contrari del que penso i quan brillen delaten els meus sentiments.
Molt sovint gràcies a l'email les distàncies s'escurcen, però ara tinc la impressió que la distància s'ha fet més ampla per culpa de l'email. Per culpa de decisions.
I ja no es pot canviar.
Mirades, somriures i carícies que només passaran a la meva imaginació.
sábado, 30 de agosto de 2008
lunes, 25 de agosto de 2008
De tornada un cop més
Sri Lanka ha resultat espectacular, tot fantàstic, s'hi ha d'anar!
Crec que he arribat a asserenar-me una mica (vols dir???), viatjar sola és relaxant. No haver de dependre de ningú, no haver de comentar, anar i tornar on i quan es voll. Per mi té moltes ventatges. Anar amb amigues també molt bé, potser ric més i tal, però sincerament anant sola jo veig més ventatges.
La és a l'hora de fer-me les fotos, però sobretot la gran desventatja és que tot és més car, està clar.
I jo que estic al mateix temps encantada de tornar a la feina, i veig als mitjans gent queixant-se, que parlen de depressió post vacacional, de que estan tristos.... jo estic més que encantada, sincerament.
Ens passem més hores a la feina que a casa, per tant més val que ens busquem una feina en la que disfrutem. A Horton Plains vaig conèixer a en Felipe, un nen de 8 anys que deia que ell de gran volia una feina on guanyés molt diners, no especificava què li agradava, només volia que guanyés molts diners. Li vaig dir que estic mig d'acord, però que recordés això: que a la feina t'ho has de passar bé. Si no malament.
Ara el que toca però és la feina a tope, amb molts projectes a punt de cuallar i super interessants; però també toca escriure, escriure i escriure. Això no em deixa relaxar ni descansar fins d'aqui a un o dos mesos, depenent de lo molt que escrigui... Enfin, ho faig perquè vull.
Com deia en Maurizio "è la tua scelta", i així és, ho trio jo.
Crec que he arribat a asserenar-me una mica (vols dir???), viatjar sola és relaxant. No haver de dependre de ningú, no haver de comentar, anar i tornar on i quan es voll. Per mi té moltes ventatges. Anar amb amigues també molt bé, potser ric més i tal, però sincerament anant sola jo veig més ventatges.
La és a l'hora de fer-me les fotos, però sobretot la gran desventatja és que tot és més car, està clar.
I jo que estic al mateix temps encantada de tornar a la feina, i veig als mitjans gent queixant-se, que parlen de depressió post vacacional, de que estan tristos.... jo estic més que encantada, sincerament.
Ens passem més hores a la feina que a casa, per tant més val que ens busquem una feina en la que disfrutem. A Horton Plains vaig conèixer a en Felipe, un nen de 8 anys que deia que ell de gran volia una feina on guanyés molt diners, no especificava què li agradava, només volia que guanyés molts diners. Li vaig dir que estic mig d'acord, però que recordés això: que a la feina t'ho has de passar bé. Si no malament.
Ara el que toca però és la feina a tope, amb molts projectes a punt de cuallar i super interessants; però també toca escriure, escriure i escriure. Això no em deixa relaxar ni descansar fins d'aqui a un o dos mesos, depenent de lo molt que escrigui... Enfin, ho faig perquè vull.
Com deia en Maurizio "è la tua scelta", i així és, ho trio jo.
domingo, 3 de agosto de 2008
Estic al Facebook
Ciao, me ne vado domani, amics em trobareu a Sri Lanka!!! Qui em busqui em troba al Facebook que aniré posant al dia continuament o per email a la BlackBerry.
I els altres... No news good news? Cucut?
I els altres... No news good news? Cucut?
sábado, 2 de agosto de 2008
i un altre cop les vacances i el viatge llarg!
Doncs sí: vacances un any més, i d'aqui poc nadal.
El temps passa rapidissim, ni me n'adono i el temps vola. No m'agrada gens però el temps passa per a mi i per a tothom.
Vacances de fet no en necessito, vull dir quer per a mi no és allò que la gent comenta aquests dies que "necessiten" desconnectar i "necessiten" trencar la rutina i fer un break. Jo no, jo seguiria treballant tranquil.lament i feliçment, sí dic feliçment perquè a la feina és on millor m'ho passo.
Està clarissim que per a mi les "vacances" representen els dies que puc fer un viatge més llunyà a un destí més exòtic on puc conèixer una altra cultura, puc aprendre i canviar totalment d'entorn. Això sí que m'agrada. Sí per mi fós, em passaria 1 mes a casa, i 1 mes de viatge, però això de moment no.
El viatge representa per a mi tot un ritual: la preparació, les lectures, l'itinerari, contactar els hotels, buscar-me els millors contactes per a la millor organització. El viatge en sí, el retorn, les fotos, imprimir-les i posar-les a l'album. Escriure el relat amb tota mena de detalls per la web www.viatgeaddictes.com, donar-ho a conèixer a tots els meus contactes i qui vulgui veure les fotos els hi ensenyo. Ho disfruto.
I precisament avui, a dos dies de marxar, tot està obert, com m'anirà? què veuré? quin temps farà? a qui coneixeré? com seran els hotels triats? .... tot és una incògnita que tinc moltes ganes de resoldre!
I aquest any marxo sola, com ja vaig fer a Mèxic 1999, a Perú 2000, a la India 2001 i a Mèxic-Yucatán 2006.
Ara Sri Lanka 2008!
El temps passa rapidissim, ni me n'adono i el temps vola. No m'agrada gens però el temps passa per a mi i per a tothom.
Vacances de fet no en necessito, vull dir quer per a mi no és allò que la gent comenta aquests dies que "necessiten" desconnectar i "necessiten" trencar la rutina i fer un break. Jo no, jo seguiria treballant tranquil.lament i feliçment, sí dic feliçment perquè a la feina és on millor m'ho passo.
Està clarissim que per a mi les "vacances" representen els dies que puc fer un viatge més llunyà a un destí més exòtic on puc conèixer una altra cultura, puc aprendre i canviar totalment d'entorn. Això sí que m'agrada. Sí per mi fós, em passaria 1 mes a casa, i 1 mes de viatge, però això de moment no.
El viatge representa per a mi tot un ritual: la preparació, les lectures, l'itinerari, contactar els hotels, buscar-me els millors contactes per a la millor organització. El viatge en sí, el retorn, les fotos, imprimir-les i posar-les a l'album. Escriure el relat amb tota mena de detalls per la web www.viatgeaddictes.com, donar-ho a conèixer a tots els meus contactes i qui vulgui veure les fotos els hi ensenyo. Ho disfruto.
I precisament avui, a dos dies de marxar, tot està obert, com m'anirà? què veuré? quin temps farà? a qui coneixeré? com seran els hotels triats? .... tot és una incògnita que tinc moltes ganes de resoldre!
I aquest any marxo sola, com ja vaig fer a Mèxic 1999, a Perú 2000, a la India 2001 i a Mèxic-Yucatán 2006.
Ara Sri Lanka 2008!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)