Comunicacions

Dia D s'ha convertit en dia E, és a dir, seguim quasi igual y "más de lo mismo", però sembla que realment anem en bon camí. No hi ha res professionalment més important ara mateix per a mi. Vull col.laborar a donar a conèixer un gran projecte innovador, just for fun. És un gran repte i m'encanten els reptes professionals. No puc estar-me'n, si una cosa és difícil m'atrau més, busco, penso, romio com poder aconseguir el meu objectiu, i aixi també ho disfruto més.
En tot.

La comunicació és fonamental a la meva vida, no veig a massa amics, no vull fer massa coses, però estic constament updating el Facebook, pendent dels emails i googlejant. Ràdio i premsa escrita sempre.
Sort que la tecnologia ha evolucionat a facilitar-me la meva vida comunicativa, recordo fa anys amb les cartes.... la comunicació epistolar em robava hores i hores i fins i tot em feia agafar mal al braç de tant d'escriure.
Tindrà alguna explicació al meu subconscient aquesta necessitar de donar-me a conèixer, de fer saber, de rebre notícies de la meva gent??????? Segurament que sí.... constelacions familiars? en mi el tema està força clar i m'estalviaré els diners al Garriga de l'institut Gestalt, jo mateixa sóc la meva psicòloga.

Algú sap on és Vimbodí? ara ho buscaré, avui he sentit aquest poble vàries vegades al Suplement...

Coses importants per mi

Estic contenta, em sento molt contenta.
Això ho fa saber notícies d'algú, saber que algú està pendent de mi, saber que algú necessita saber coses de mi.... sigui fàcil o difícil tot plegat, però sentir això ho és tot ara mateix.
I sincerament no vull pensar res, no vull buscar res més enllà.

Demà dia D, totes les meves energies, pensaments i de tot cap a una reunió de board meeting que pot marcar el meu futur professional. Ja veurem, 50%. Un sí o un no.

Jo, sóc molt optimista. Espero no caure. Ni amb una cosa ni amb l'altra.

Alemanya: meine Liebe

Curiosament just aterro a Alemanya em sento diferent, em sento que arribo a casa. Alguna cosa d'ancestres dec tenir jo allà i no ho sé, vaja segur que no ho sé i segur que els tinc. Aquesta falera des de petita d'anar a viure (o almenys deia "a estudiar") a Alemanya no és normal. Tots els nens volien anar a UK o USA i jo només volia anar a Alemanya.
Allà tot és endreçat, o quasi tot, està net i la gent és educada, al metro no s'ha de recordar a la gent que s'ha de sortir abans d'entrar. La gent es saluda i es dóna les gràcies, si no ho fas ets el rar. A Barcelona sóc la rara si faig salutacions i agraïments, o almenys ho sento aixi.
Sempre torno carregada de compres, trobo xollos. Els restaurants també són més barats, i no diem ja els pisos, amb això són imbatibles. Els pisos de compra tenen un preu decent, i els pisos de lloguer estan en bon estat i hi ha una llei perfecta que no sé a què espera el govern espanyol per a fer benchmarking.
La televisió: mils de canals i molta qualitat (suposo que és gràcies a tenir més on triar, hi ha més coses al meu gust).
Els horaris decents, el prime time a la tele és a les 20,15, se surt de treballar a les 5 (sempre hi ha excepcions, és clar), si vols sortir a ballar a les 11 ja pots, no cal que estiguis esperant-te fins les 2 o les 3 de la matinada...

Tot és tot.