Hermano Félix i la Filosofia del cor

Jo sempre he somiat moltes coses a les nits, somnis molt i molt vius i que recordo perfectament.
Des de la nit de dimarts que torno a dormir com un tronc i 8 hores seguides, cosa que no em passava pràcticament des de fa 4 mesos; i també torno a tenir els meus somnis estranys i molt vius: abans d'ahir que si la d'Urologia no estava contenta amb els serveis i hi havia pocs lavabos a la Fira, ahir a la nit que si els meus pares tenien dues entrades per accedir a casa seva i vénien uns lladres i no sabia com avisar-los, jo també corria per allà, coses molt estranyes.

Amb tot això dels somnis recordo la història de l'hermano Félix quan feia 3er de BUP i que em va fer apuntar tots els somnis que jo tenia, ja que sempre he tingut somnis molt i molt vius i a conseuència de les nostres sessions on m'analitzava els somnis i demés, vaig enterar-me d'una notícia que va fer canviar moltes coses i molts punts de vista la meva vida. Una notícia que ha confirmat moltes coses a la meva vida.
Vist a la distància també és estrany que el director del meu cole tingués la fixació amb mi, amb els meus somnis i que jo treiés "sobresaliente" de filosofia a 3er de BUP (l'assignatura que em donava ell curiosament...).

Què se'n deu haver fet de l'hermano Félix???
I d'en Jordi Morató que vaig conèixer a Riudaura als 7 anys i que vam coincidir alguns estius dels 70 i 80 bicicleta amunt, Surita avall amb somriures i complicitats???
I de l'Andi Martínez que entrenavem junts a la "Catalana" dimarts i dijous vespres als 80???

Gent que forma part important una època de la vida, després segueixen sent importants al meu cor encara que no ho sàpiguen. I no sé ni on són, però jo els porto a la memòria de diferents èpoques de la meva vida.

Baixant-los

Sense dormir, mals de panxa i vigilant, ja els estic baixant. Algo és algo.
Prefereixo passar-me el dia disfrutant a la feina i no pensar, quan surto és quan comença tot i no entenc res.
Sort que ja és aqui la jornada "normal" - extensiva.
Cap a Köln que hi falta gent.

2 kilos

El que costa perdre pès i ara va i me n'adono que tinc 2 kilos de més... serà possible??? ggggrrrññññ.... si m'he portat bé!
Jo crec que moltes enfermetats són psicosomàtiques... els pensaments influeixen en el nostre cos i en el que produim. Ja fa temps que tinc molts pensaments de mal rotllo i no deixo anar els sentiments ni les emocions, i els dos s'han de deixar anar: els sentiments s'han de fer sentir, i les emocions han d'emocionar.
A part dels 2 kilos guanyats, fa més de 4 mesos que em desperto a les 4 o les 5 de la matinada pràcticament cada dia, això és doncs un altre exemple dels pensaments negatius i mals rotllos que pululen pel meu cap.

Enfi, proposta per les properes setmanes: perdre 3 kilos (mínim, ejem...!), dir el que sento a qui ho he de dir, escriure més què sento i no tant què faig.
Focalitzar els meus objectius i no treure'm això del cap, si em perdo, si m'atabalo malament. He de millorar definitivament amb aquests temes.

A treballar i no perdre el temps que no tinc...