Sóc una "Rara Avis"?

Escric això perquè ahir vaig conèixer una parella d'anglesos jovenets i vam parlar de tot durant molta estona, volien comprovar què fan "els espanyols", i de cada cosa que em deien jo contestava "well, probably people like but I don't" o "surely it's a nice thing to do but not for me".... No em considero una persona rara, però cert és que sóc diferent, que m'agraden coses que a la gent no li acostumen a agradar o al revés: coses que no suporto, són coses que molta gent disfruta fent.

Coses que SÍ m'agraden: el color lila i similars tonalitats, els hotels de luxe, llevar-me aviat, mirar la tele al llit, no sortir de nit, sopar cap a les 8 del vespre a més tardar, Alemanya, la meva Vespa, les sabates amb bogeria, no sortir de casa en tot el cap de setmana, granisat de llimona, anar a restaurants, gravar-me coses en dvd, que m'acaricïin la cara, anar a events de feina, viatjar més durant les meves vacances, llegir Periódico & Vanguardia, parfums, cremes de bellesa, croissants de xocolata dels antipàtics de la pastisseria Sacha & l'estupenda coca de taronja dels simpàtics de la pastisseria Escribà, Mataró, peix i marisc, escriure guies de viatge, sortir a córrer a les 6,15 del mati, dutxes ràpides, New York, el fred i l'hivern, participar a concursos, els massatges, més massatges i més massatges, escriure emails, en Bassas, en Miquel Calçada i en Buenafuente, el networking, l'Eixample, mermelada de taronja amarga, l'olor a lavanda o gessamí, els homes ben afaitadets, mirar el mar, la Nutella amb bogeria, Itàlia, Twitter i Facebook, anar al cinema a les 4 de la tarda i en llengua original, xocolata desfeta de la Granja Caralt, una llar de foc encesa, cava gelat, la pluja, tornar a casa ràpit després de la feina, les fotos, agafar avions i els aeroports, tenir una Blackberry, estalviar...

Coses que NO m'agraden: plantes, el pernil salat, sortir a sopar, el bicing, el Raval, el Born, les Rambles, anar a la platja, anar al teatre, els barbuts, els bigotuts, els melenes, portar joies, tenir una segona residència, el Martini, comprar roba fora de la darrera setmana de rebaixes, l'estiu i la calor, el jazz, parlar per telèfon amb segons qui, anar al dentista, l'hipocresia, els rams de flors, l'orxata, ABC & El Mundo, quedar-me per Catalunya/Espanya de vacances, prendre el sol (tampoc puc), carns i embotits, la vainilla, anar de de tapes, la selecció espanyola de qualsevol esport, anar a mirar botigues, anar en cotxe, el sistema/llei de lloguer a l'estat espanyol, els països de l'est & Rússia, els dinars familiars, fugir davant la veritat...

Agrado com sóc o no, és així. Cadascú és com és i s'ha de respectar. Mentre respecti als demés, els meus gustos i les meves costums, per a mi són els bons. Són els meus.

Darrerament

Per què la gent no és sincera directament i diu el que sent sense donar-li més voltes? marejar no té cap sentit, i jugar menys. Ultimament m'han passat una sèrie de coses curioses, homes que no saben el què volen i si ho saben no m'ho diuen, ho demostren però després se n'amaguen. Qui els entengui que els compri, jo ja tinc prou feina.
De fet, les darreres tres setmanes han estat de bojaria amb la feina, no només amb hores, sinó també en productivitat bèstia per part meva i haver d'estar donant-t'ho tot per a poder aconseguir una fira de les grosses. En ello estoy i espero que em surti bé, aquest cop no se'm poden escapar. Estem al bon cami.

D'altra banda i sense tenir res a veure amb els pensament anteriors, comentar que Atenes m'ha mig decepcionat, una ciutat ha d'oferir molt per a que m'agradi, i a Atenes no ho té. A part l'Acròpolis són "quatre" pedres, que si s'han visitat moltes altres restes gregues o romanes, les de l'Acròpolis no són precisament les més impressionants. Hi havia milers de turistes, hordes, i jo anava amb un paraigües per a protegir-me del sol, semblava una japoneseta.

Aviat més!

Sabors

L'altre dia vaig fer la golafra i a l'aeroport em vaig comprar un bollycao, yes, bolleria industrial deliciosa, prohibida per la meva dieta-operació-bikini però me'l vaig menjar amb un gust que ya te digo.... doncs el que vull explicar és que la xocolata de dins té el mateix gust de "sempre" (semblant a la Nutella per cert), i aleshores vaig començar a pensar en el Bony, el Tigretón, el Bucanero, les coses que em traslladen en el temps. Recordo els dilluns que era l'únic de la setmana que no m'emportava l'entrepà per a l'hora del pati i em podia comprar el que volia a la forneria de la cantonada del cole.
Mmmmmmm un Bony, què bo! I un donut? inalterable en el temps, li han sortit mils d'imitadors i RES de RES, segueix sent el leader...

A la granja Caralt a Mataró les croquetes de pollastres són les millors, i la xocolata desfeta inigualable, no n'he menjar mai cap de millor, i mira que de xocolates hi entenc un rato llarg...

Els sabors tenen poders no només sensorials/gustatius sinó també de sentiments.