els nadals

Jo no sóc creient (bé no crec en déu) i tot això dels nadals em sembla un invent del corte inglés i similars. Lo més fort és que la gent, la gran majoria, ho segueix i a més, semblen contents o ennuvolats i fins i tot il.lusionats.
No entenc res. A mi no m'enredaràn.
Gastar, comprar, menjar, més gastar, més comprar i més menjar.
Regalar per regalar. Jo m'espero a partir del dia 7 que hi ha rebaixes; a més, necessito alguna cosa??? No!!! Tinc de tot, en aquest món consumista tinc de tot.

A les notícies acaben de dir que la gent es gasta més de 600€ en menjar aquests dies i una mitjana de 1000€ en regals. Flipo....

I familia? aguantar certs parents que no tens ganes de veure ni aquest dia... jo ja no vaig enlloc, o a quasi enlloc. No m'agrada fer el paripé.

Per mi nadal vol dir vacances, i vacances vol dir viatjar, conèixer alguna part del món que no conec, o anar a veure a algun amic que tinc lluny de BCN.

Sóc la única que penso aixi? segur que hi ha algú més...

P.S.
Acabo de veure que sí necessito una cosa, i quan més aviat millor, qui és el generós que em fa aquest regal de nadal? (o de reis...): un piset mono, alt, modern, insonoritzat, ben situat i amb prous m2 per a totes les coses que tinc, compro i que em van regalant.... No hi ha res que desitgi més en aquest món. De debò.

Justícia?

Quina és la justicia que criminalitza a la victima? arrel de l'intent de robatori dels joiers Tous i que va morir a mans del vigilant de seguretat (i gendre) el lladre (no pressumte lladre, sinó directament lladre!), va i posen a la presó al vigilant.
Com s'entén? que pretenen que quan arribin els lladres tinguem un vermuth preparat per a ells? no hem de fer res? hem de convidar-los a marxar? ells ho faran sense violència? és que amb la llei a la mà, només tenim dret a disparar, pagar, apunyalar o el que sigui, fins que el lladre, el culpable, ho hagi fet abans.
I sigui m'han de disparar abans que jo pugui tornar-m'hi.

Com es menja això? Som dels pocs països que té aquesta llei. Jo no entenc res i les injusticies acostument a encendre'm. I m'encenen perquè jo intento ser una bona ciutadana: pago els meus impostos, no defraudo hisenda, reciclo tot el que puc, intento no consumir productes danyins per al medi ambient; segurament igual o similar que el vigilant-gendre i que ara és a la presó quan en realitat haurien de fer-li un homenatge per haver matat un puto lladre.

pisos i demés

És el tema que tinc sempre al rerafons, el tema en què penso constantment. Odio el meu pis: lluny de tot, massa petit, les portes no tanquen bé, l'aixeta no para de gotejar i és impossible tancar-la com qualsevol altra aixeta.
I em diuen que està bé de preu: 800€ bé de preu? sort que no sóc pobre, perquè 900€ sincerament no és cap ganga, 150 mil ptes., us en recordeu???
Són moltes les veus que em diuen que compri. I que compri què pregunto? un forat per 60 milions de ptes.? per arruinar-me i hipotecar-me prefereixo tenir un forat com el que tinc i pagar una quantitat més petita. Preu per preu....
Però això normal no és. Ha de canviar, què farà la gent? i no és només un problema dels mileuristes, és un problema de tothom, dels que es divorcien, dels que encara que tinguin una edat, segueixen guanyant una quantitat irrisòria, dels que com jo guanyem una quantitat ok però que igualment es neguen a gastar-se tants de milions per "res". És que almenys aquests milions fóssin per bé, fóssin per a un super pis... però ni això.
No crec equivocar-me sense invertir, encara que aquesta bola de neu es va fent gran i gran i de moment, sembla que no tingu fi, em nego em rotunditat. No vull entrar-hi.

És demanar molt tenir un pis decent, com el que sempre he dessitjat? és molt? quan era estudiant sabia que tot era "provisional", que en un futur guanyaria diners i podria tenir un pis al meu gust. Un pis on rebre amics i tenir una habitació per als meus molts amics estrangers. Costa molt? Si estéssim en una altra època, ara ja tindria un superpis, o millor que no exageri, un pis més que decent. Però no. Fota't. M'ha tocat una època de merda i així estem.

Hi haurà algú que s'apiadi de mi? rebré una inesperada herència? algun propietari amb cap preferirà que li cuidi el superpis i pagui regularment a canvi d'un lloguer de menys de 500€? Em tocarà la loteria? De debò que me la mereixo: faria el bé around, pagaria hipoteques d'uns quants amics per exemple. I més coses que ja explicaré en alguna altra entrada.

Tampoc necessito una mansió, un piset maco, de més de 100m2 i tranquil. Això és el que demano, no cal ser milionari, amb el que guanyo i un piset decent en tots els sentits, ja en tinc prou. Coñ, per què no?

Passo de tenir hipoteca. És un servilisme als bancs, una presa de pèl. I tot plegat una merda.

Estic a disposició per a respondre preguntes i comentaris.