domingo, 26 de abril de 2009

Verona

Acabo de tornar de dos dies i mig a Verona per feina. Sempre és un plaer anar-hi!

Recordo la meva primera vegada a la ciutat de Romeo i Giulietta, al juliol del 1991, i vaig tenir el que jo crec que és el síndrome d'Stendhal o si més no alguna cosa semblant: Verona és una ciutat medieval espectacular, de les ciutats més boniques i agradables a les que he estat (http://www.tourism.verona.it/_vti_g1_1.aspx). Qui necessiti suggerències d'hotels, gelateries i restaurants ja em pot consultar.
Per cert, a la Bottega del Vino hi he estat vàries vegades, espectacular (http://www.bottegavini.it/). Aquest cop no hi he estat, estava ja tipa. Em pregunto com és que els italians tenen la capacitat de menjar tant tantissim, potser només ho fan quan tenen convidats? El que sí que sé, és que cada vegada són 4 plats i postres (aperitivi, antipasti, primo, secondo e dolce)... per molt bon saque que es tingui, és acceptable per dinar potser, però no per dinar i també per sopar. Estic definitivament embotida, però contenta. Tot és deliciós i regat amb Amarone i Valpolicella... hi ha un refrany que diu "Suprime todo menos la comida", jejeje.

Per cert, dijous passat vaig parlar per Ràdio Andorra per comentar els meus viatges i per què escric sobre ells. Això també ho voldria saber jo, ja que ara des de que he tornat de San Francisco, estic enganxada a l'ordinador escrivint i amb tot de papers escampats pel terra de la sala. A veure si avanço i acabo... m'agradaria tenir-ho mig acabat el proper cap de setmana que divendres és festa.

Enfi, encantada as usual.

lunes, 20 de abril de 2009

Alcatraz

El títol no és pas per anunciar que m'han tancat a la famosa presó del davant de San Francisco; el cas és que tampoc estic escrivint des d'allà. Fa 8 dies hi era, però tot i tenir voluntat d'escriure des d'allà, no he donat a l'abast: entre que anava de bòlit tot el dia visitant coses d'un cantó a l'altre, que tenies sopars a super restaurants... quan arribava a l'habitació de l'hotel cap a les 10 del vespre tocava diari, repassar Facebook, reposar-me i m'adormia. No dono per més!

La gràcia hagués estat escriure algunes ratlles des dels diferents llocs que he visitat però sincerament no he pogut. Però podré! vull profesionalitzar-me oficialment, yes! li he demanat a la Regina (http://www.reginapuig.com)que em faci targetes privades i un fons més mono per aquest blog, molt millor que aquest pink/purple que hi ha ara...

Al que anava: Alcatraz. És una illa a la badia de San Francisco, on hi ha l'edifici d'una famosa presó, famosa perquè teòricament no s'hi podia escapar ningú. A la època dutxaven als presoners amb aigua calenta per tal de que els seus cossos anéssin perdent proteines, i si se'ls ocurria escapar-se nedant (la única manera pràcticament), no puguéssin resistir les baixes temperatures de la badia. S'hi poden veure les cel.les dels presoners i hi ha tres pisos. Jo anava per allà i vaig veure que unes tres persones visitaven les cel.les de dalt de tot, vaig preguntar a un vigilant i em va dir que éren d'un tour privat "oh, thanks" vaig somriure.
Als dos minuts el vigilant em va venir al darrera i em va dir "Miss, come upstairs, I'd like to show you around!". Caram! jo no li ho havia demanat però em vaig sentir molt "honoured" de que el simpàtic vigilant vulgués pujar amb mi al segon i tercer pis de la presó per a mostrar-me les cel.les d'allà (la d'Al Capone per exemple) i el sistema d'obrir i tancar les cel.les totes de cop. Molt xulo.
I molt contenta de que hagués tingut la sort de veure-ho tot més de prop.

Sempre he dit que tinc molta sort, de debò, sóc una persona amb sort.
I sort que no se'm van voler quedar a Alcatraz!