VIETNAM

Estiu 2004

INTRODUCCIÓ

Vietnam és el gran desconegut, un pais que pràcticament tothom n’ha sentit a parlar bé però té molt a descobrir.

La gent malhauradament, encara relaciona Vietnam amb la guerra, tot i que encara és relativament recent, l’esforç que els vietnamites estan fent per obrir-se al món és digne d’admiració. I més tenint en compte que encara hi ha un govern comunista que fins fa ben poc han mantingut als turistes allunyats degut a les traves burocràtiques per a visitar al pais.

Destacable per sobre de tot és la incomparable bellesa dels seus paissatges, des del nord amb la badia de Halong fins al sud amb el delta del Mekong, i tot entrellaça amb el mosaic verd que formen els arrossals plens de treballadors amb el típic barret cònic amb el qual tenim al cap als vietnamites.

Geogràficament té una llargada de costa de 3451 Kms, plena de platges verges i de racons que es comencen a explotar per alguns empresaris turístics espavilats. Al nord, també hi trobem les muntanyes, com si fossim a la Suissa asiàtica, els bucòlics paissatges de muntanyes de colors verds i poblats amb ètnies diferents prop de la frontera amb Xina.

A Vietnam hi viuen 80 milions de persones, que majoritàriament es concentren a les dues ciutats principals del pais: Hanoi i Ho Chi Mihn.

A Vietnam hi parlen evidentment vietnamita, és un idioma asiàtic que als no familiaritzats ens pot semblar que té certes similituds amb el xinès o laosià. Diferència important és que enlloc de tenir grafia “xinesa”, utilitza l’alfabet fonètic basat en la escriptura llatina. Aquesta característica diferenciadora, va ser inventada pel missioner francès Alexandre de Rodas al 1627. De totes maneres, no tinguem esperances doncs no s,entén res de res quan parlen ni quan es llegeix  cap text.

Majoritàriament els vietnamites tampoc parlen anglès, i si ho fan, és amb moltes dificultats que se’ls entèn molt poc. Al sud acostumen també a parlar una mica de francès, però no ens va semblar que estés extès aquest ús.

Durant tot el viatje, hem comptat amb l’ajuda desinteressada dels vietnamites que tot i la dificultat de comunicació pels idiomes, s’han mostrat molt simpàtics i atents durant els 21 dies.

La majoria de vols entre Europa i Vietnam connecten Frankfurt o Paris amb Hanoi o Ho Chi Mihn.

La calor va resultar asfixiant pràcticament tot el viatge. Va ploure però poc.

Informacions de turisme en general: www.vietnamtourism.com

Curiositats:

-La majoria de cognoms vietnamites són Nguyen, és el cognom del 80% de la població.

- A la tele vietnamita passen sèries americanes o xineses i no les tradueixen directament, sinó que una locutora va explicant què diuen mentre de fons se sent el idioma original.

- Es recomenable revel.lar els carrets de fotos i les fotos digitals al Vietnam, per carret costa entre 50.000 i 59.000VND, i les digitals entre 1700 i 2000VND cada foto 10x15. Val la pena comparar preus i intentar negociar preus per quantitats.

- Quan a Vietnam funciona bé un negoci (restaurant, agència...), se n’obren 2-3 amb el nom molt semblant (o el mateix) al costat i aixi confonen als turistes....

FITXA TÈCNICA DEL VIATGE

Data

Del 22 juliol al 19 agost 2004

Diners

Al Vietnam es pot canviar en bancs o en joieries (que estranyament, tenen la possibilitat d’actuar com a cases de canvi).

Es convenient comprovar el tipus de canvi abans de canviar els diners o els xecs de viatge, doncs tot i que no cobraven comissió, el tipus de canvi pot variar considerablement.

Es poden canviar euros a tot arreu, per tant vam optar per empotar-nos la nostra moneda i no haver de canviar a dòlars americans.

Les tarjetes de crèdit en canvi, no estan acceptades a tots els llocs, i als que sí ho està es fa molt visible i ho anuncien com un simbol de modernitat.

Es pot pagar amb tarjeta de crèdit a les poblacions mès turístiques sense problemes.

Canvi mitjà:

En el mercat de divises, aquests 21 dies els dongs vietnamites han cotitzat entre 18.500 i 19.200 dongs per cada Euro.

Despeses del viatge

VIETNAM

+   77 €    (Transports: autobusos interurbans i taxis)

+ 158 €    (Hotels)

+   89 €    (Alimentació)

+   28 €    (Souvenirs i varis)

+   71 €    (Excursions i entrades)

= 423 € Total Vietnam

JORDÀNIA

+ 98 €    (Hotels)

+ 9 €      (Transports)

+ 15 €    (Alimentació)

+ 81 €    (Excursions i entrades)

= 203 € Total Jordània

BANGKOK

+ 15 €   (Hotel)

+ 5 €     (Transports)

+ 5 €     (Alimentació)

+ 15 €   (Transports)

= 40 € Total Bangkok

+ 850 €  (vol BCN-Amman-Bangkok-Hanoi-Ho Chi Mihn-BCN)

= 1.516 €  Total del viatge

Pressupost diari mitjà:

25,6 €, vols a part.

Visat

El visat és obligatori per entrar al Vietnam, per a obtenir-los ens hem de dirigir a l’ambaixada del Vietnam a Madrid:

Embajada de Vietnam en España

Arturo Soria 201 - 1A
28043 Madrid
Tel : 91 5102867

Fax : 91 4157067

www.embavietnam-madrid.org

Allà ens expliquen el procediment a seguir per a obtenir-lo: emplenar el formulari que es pot baixar per internet, enviar una foto + fotocòpia del passaport + passaport original + 65 euros per certificat més el sobre també certificat per a que et retornin el passaport amb el visat. Amb nosaltres van tardar només 5 dies.

És obligatori portar el passaport vigent i guardar la tarjeta d’entrada fins al final del viatge que ens serà reclamada a la duana de l’aeroport.

A Tailàndia no és necessari el visat, i a Jordània, donat que només som turistes de trànsit tampoc. Si ens quedessim a Jordània, el visat són 10 JD (13 €).

Salut

S’aconsella vacunar-se i prendre pastilles contra la malària. Les vacunes recomanades són la febre groga, hepatits A, hepatits B, febre tifoidea, meningitis, estar al dia de la vacuna de diftèria i tètanos (s’ha de posar cada 10 anys).

Cal vacunar-se almenys 1 mes abans de començar el viatge, i les pastilles de la malària s’han de prendre també 4 setmanes abans del viatge. Per vacunar-se cal anar als centres habilitats pel departament de sanitat de la Generalitat de Catalunya (Tel. 93-443 05 07). Fins abril 2003, les vacunes éren gratuites, i ara costen uns 27 euros, inclosa la consulta. S’ha de demanar hora prèviament i aconsellem preveure-ho amb molt temps, doncs al créixer el nombre de viatgers a destinacions exòtiques, pot ser que ens donin hora amb poc temps. A la seu del carrer Vergara de Barcelona, la consulta encara és gratuita.

Seguretat

Vietnam és un pais que ens ha semblat molt i molt tranquil. Cert és que es recomena tenir les mínimes precaucions que es tenen a tot arreu on es viatja (o on es viu!).

Els robatoris passen, però no tenen per què passar si s’està vigilant els objectes de valors que es porta. Evidentment s’aconsella viatjar sense joies ni ostentacions vàries externes.

La nostra experiència va ser absolutament positiva i per la resta, just tenir les habituals precaucions que es té en qualsevol viatge (o inclús quan es passeja per Barcelona), sobretot en llocs d’aglomeracions de gent i en hores nocturnes amb poca lluminositat.

Transport intern

Avió: Hi ha algunes distàncies que nosaltres vam fer en autobús però que es poden fer en avió. El preu mitjà d’un avió intern són 51 dolars. No en podem explicar més coses doncs nosaltres no vam tenir aquesta experiència

Autobús: Diverses companyies ofereixen l’anomenat “open tour”, o sigui, la connexió entre Ho Chi Minh i Hanoi en autobús, permetent les parades a les ciutats d’entremig i a més et recullen i et deixen a l’hotel que tens.

El sistema és el mateix amb totes les empreses que ofereixen l’”open tour”, pel que creiem que és igual per quina ens decidim, sigui Hahn Café, Sinh Café (www.sinhcafetravel.com), An Phu tour, Brother’s Café.

Teòricament els autobusos són “brand new”, però normalment tenen uns 7-9 anys, i tots compten amb aire acondicionat. El que s’ha de dir és que s’ha d’anar mentalitzat que a Vietnam no existeixen regles de trànsit (i si existeixen, les ometeixen completament), i més val no mirar com condueixen perquè ens pot agafar un atac de cor... Si algú ha estat a la India, els recordarà la manera de conduir de la India, avançant quan vé algun vehicle de cara, en curva...

Tren: hi ha un tren que va de nord a sud (o de sud a nord si es vol). El tren resulta més car i més lent que els autobusos, però creiem que segurament també deu tenir un index de menys perillositat doncs aquí no necessiten les regles de trànsit i el risc de tenir un accident es redueix considerablement.

Per anar al nord, a la frontera amb Xina, a Lao Cai (pas previ per arribar a Sapa), només s’hi pot anar en tren. Els trens ofereixen diferentes possibilitats: seient dur, seient tou, llitera dura o llitera tova. La majoria dels turistes agafen la llitera tova que és de 4 lliteres per compartiment; la llitera dura són 6 lliteres per compartiment.

Cotxe amb xòfer: no tenim experiència directa en aquesta opció, però hem vist que els cotxes són nous i japonesos de luxe (Mazda, Toyota), i la conducció dels xòfers és un mica més “occidental”.

Clima

El clima al Vietnam quan nosaltres el vam visitar, era extremadament calurós i humit. Al sud no va ser tan calurós com al nord, però sempre acabes ben suat.

Les temperatures éren superiors als 35 graus de dia i al vespre al voltant dels 30.

A la zona de les muntanyes, a Sapa, evidentment no feia calor extrema però també en feia.

Allotjament

Vietnam, com molts altres països, té molts tipus d’allotjament, en general força econòmic. Els preus són donats sempre en dòlars americans, i només quan es demanen els preus en dongs, agafen la calculadora i apliquen el canvi més favorable a ells.

Els allotjaments d’habitació doble amb bany a dins i prou decents costen entre 6 i 10 dolàrs l’habitació doble, i ja amb aire acondicionat i TV amb cable i alguns altres “luxes” (piscina, esmorzar inclòs, internet...), poden oscil.lar entre els 13 i els 25 dolars.

A tot arreu convé sempre intentar regatejar, tot i que a vegades el preu és “fixe” i no hi ha manera que te’l baixin.

El nostre sistema va ser que quan arribaven a una ciutat nova, un es quedava amb les motxil.les i l’altre anava a veure alguns hotels que recomana la guia, o les que haviem trobat prèviament per internet. Sense cap problema els hostalers et deixen veure l’habitació i et dónen el preu que sempre cal intentar regatejar.

Gastronomia

Com a la majoria de la cuina asiàtica, destaca per sobre de tot les combinacions possibles que fan amb l’arroç i els noodles (pasta d’ou o pasta d’arroç).

La verdura és omnipresent i acompanya a tots els plats.

Les cartes dels restaurants són extensíssimes i les diferències entre un plat i un altre són minimes.

La carn o el peix a la brasa, és dificil que sigui entès pels vietnamites, sempre hi volen afegir alguna salsa o altra.

Curiosament per a nosaltres, ells mengen aquests plats a tota hora, és a dir, quan es lleven ja mengen arroç o sopes calentes, amuntegats a paradetes del carrer, que acostumen a fer olors molt fortes pel que estem acostumats nosaltres.

Les diferents cerveses locals: 333, Saigon són molt aigualides i són ampolles generalment de 450 ml. Les cerveses d’importació: Heineken o San miguel també són molt aigualides doncs són de producció vietnamita. És habitual que les begudes es serveixin poc fredes, sobretot en locals petits i familiars, ja que tenen aquestes begudes en els seus refrigeradors domèstics, i no en els adequats per l’hostaleria (i pel calor que fa...!).

El vi és força car i el vi d’arroç és un licor molt fort. El vi és clarament un producte de luxe, i no de consum.

Tot i que tenen gran varietat de fruita, els sucs no destaquen especialment.

Hem de comentar que els preus dels plats són barats, si volem podem menjar per 2-3 euros i anant a un restaurant “de categoria”, podriem pagar uns 10-15 euros. La diferència d’aquests restaurants és el local o la presentació, però que sigui més car, no vol dir que el menjar (la matèria prima almenys, carn, peix, marisc) tingui molta més qualitat.

A destacar també el peix a la zona de la costa, molts restaurants et deixen triar el peix que vols i te’l fan a la barbacoa allà davant teu, i pagues segons el pès del peix.

Generalment són ràpids en servir, malhauradament tot i que viuen majoritàriament del turisme, parlen l’anglès minim per a entendre’t quina beguda vols però poca cosa més

Diferència horària

Durant el nostre estiu, tenen 6 hores més.

Guies de viatge

Vietnam, Lonely Planet (Ed. Juny 2003).

Curiosament, les poques oficines de turisme a les diferentes ciutats del Vietnam, cobren pels mapes, tot i que anuncien que la informació que ofereixen és gratuita.

ITINERARI

Optem per agafar un bitllet més econòmic que passa per Amman i Bangkok. Donat que no coneixem Jordània ni Tailàndia, optem per fer-hi nit i tenir una primera impressió aquests dos països.

També decidim entrar pel nord i sortir pel sud de Vietnam. Per cap motiu en especial, simplement perquè la zona de platges més conegudes és al sud, el que nosaltres considerem la segona etapa del viatge i preferim fer-la després d’haver recorregut en trens i autobusos mig Vietnam, i així aprofitem per descansar i fer “panxing”, merescut després dels primers deu dies de moviment constant per Vietnam.

22 juliol:        Barcelona -Amman

23 juliol:        Amman

24 juliol:        Amman-Bangkok

25 juliol:        Bangkok-Hanoi

26 juliol:        Hanoi

27 juliol:        Badia de Halong

28 juliol:        Badia de Halong

29 juliol:        Sapa

30 juliol:        Sapa

31 juliol:        Hanoi

1 agost:          Hué

2 agost:          Hué-Hoi An

3 agost:          Hoi An

4 agost           Nha Trang

5 agost:          Nha Trang

6 agost:          Nha Trang

7agost:           Mui Né

8 agost:          Mui Né

9 agost:          Mui Né

10 agost:       Mui Né

11 agost:       Mui Né - Ho Chi Minh

13 agost:       Delta del Mekong

14 agost:       Ho Chi Minh

15 agost:       Ho Chi Minh

16 agost:       Ho Chi Minh- Amman

17 agost:       Mar Mort

18 agost:       Petra

19 agost:       Amman - Barcelona

JORDÀNIA

Per a nosaltres l’aturada de l’avió a Jordània ens ofereix la possibilitat de conèixer un pais on encara no haviem estat. Donat que viatgem amb Royal Jordanian, aprofitem un programa que ofereixen per a viatgers en trànsit a Jordània: el Zuwar Stopover Program. Amb aquest programa es pot gaudir d’hotels de 5 estrelles a preus molt econòmics (19 dolàrs per persona la primera nit, i 30 dòlars les nits addicionals) que inclouen l’esmorzar i el transfer de i a l’aeroport, així com l’assistència d’una persona que ens vé a recollir amb un cartellet a l’arribada i ens facilita l’entrada al pais sense que hagim de pagar el visat de turista.

Com arribar-hi

Vol Barcelona – Amman (3 hores i 50 minuts) amb Royal Jordanian. El vol arriba a les 23,50 de la nit del mateix dia 22. A Jordània és una hora més que a l’estat espanyol.

L’aeroport és situat a 35 quilòmetres de la ciutat d’Amman. El representant del Zuwar stopover program ens vé a recollir i ens trasllada a l’hotel.

Dormir & menjar

El Zuwar Stopover program ofereix varis hotels de 4 i 5 estrelles. Triem el Radisson SAS (www.radisson.com) que és força cèntric i té categoria de 5 estrelles. El preu que paguem participant amb el Zuwar Stopover program és de 19 dòlars per la primera nit (per persona) i de 30 dòlars per cada nit addicional.

Al centre d’Amman vam probar tres restaurants diferents, i recomanem sobretot el Jabri, Al-Hussein street (no posa el número). És una pastisseria i al primer pis hi tenen restaurant, no tenen la carta en anglès, només en àrab. Demanem prèviament a l’hotel que ens escriguin en àrab més o menys el que volem. Mengem per 2-3 euros.

Un restaurant similar i que tampoc tenen la carta en anglès és el Jerusalem que és pràcticament al costat del Jabri.

I un tercer restaurant, aquest cop sí amb la carta en anglès és el Cairo, King Talal Street, tel. 4624527. De preus similars als altres dos.

Coses a veure

Amman és una ciutat àrab molt “occidentalitzada”, o aixi és el que ells venen.

El més destacable negativament és que per als turistes “indepentdents” és que els carrers pràcticament no estan senyalitzats, i si per casualitat ho estan, el nom no s’assembla al nom que porta la nostra guia o el nom que porta el carrer al mapa que ens han donat a l’hotel. Conseqüència de la transcripció de l’àrab a l’anglès i dels canvis de noms dels carrers.... Tot i que els jordans són extremadament simpàtics, amables i amb voluntat d’ajudar, malhauradament no ens poden ajudar massa doncs tenim problemes de comunicació i la majoria sembla no haver vist un mapa en la seva vida.

1 Dinar jordà = 1,15 euros.

1 Dinar jordà = 1000 fils

Recordar que els divendres i dissabte representen el cap de setmana al mon àrab, i això vol dir que si s’arriba en dijous nit com va ser el nostre cas, i l’oficina de canvi de l’aeroport és tancada, només ens queda la possibilitat de canviar divises a l’hotel amb un canvi desfavorable.

Amman ens va semblar una ciutat prou atractiva. El més destacable és el teatre romà amb més de 6000 seients. Entrar-hi costa 500 fils.

A dins del recinte, hi trobem el museu del folklore i el de les tradicions.

Una altra cosa que val la pena veure és la ciutadela. Nosaltres hi vam anar a peu des del teatre romà. Entrada per als jordans: 150 fils, per als estrangers 1 JD. La ciutadela va ser reformada entre el 1988 i el 1994 per l’AECI (Agencia Española de Cooperación Internacional). Des d’allà hi tenim magnífiques vistes d’Amman i les seves 19 colines que conformen aquesta ciutat monocrom.

L’horari és de 8 a 16 hores a l’hivern i de 8 a 19 a l’estiu, els caps de setmana de 10 a 16 hores.

També anem a veure la mesquita d’Abdallah i voltem pel centre. L’experiència de donar una volta a peu per una ciutat àrab com Amman no té desperdici.

Tenim dos dies més sencers per passar a Jordània i decidim des d’Amman anar a veure i experimentar el MAR MORT:

Donat que comptem amb poc temps i que hem comprovat les dificultats per a trobar un transport públic directe i eficient que ens hi porti, decidim pagar una mica més i gaudir de la comoditat d’un xòfer privat i d’un cotxe amb aire acondicionat per nosaltres sols. Per 30 JD tenim el xòfer i el cotxe durant 4 hores per anar al Mar Mort.

En el Mar Mort, decidim anar a la platja pública, l’entrada costa 4 JD, els resorts dels hotels Marriott o el Mövenpick o el Dead Sea Spa costen entre 20 i 24 JD i són pràcticament al costat de la platja pública. Aquesta platja també compta amb dutxes, tumbones (1JD) i sombrilles.

El Mar Mort és una experiència única, doncs l’aigua pràcticament no es mou i és molt calenta, i saladíssima. Al tenir aquesta densitat, el cos flota sense cap esforç, et mantindràs tota l’estona que vulguis surant a la superfície. És curiosa l’experiència quan l’aigua et cobreix tot i no toques a terra, t’és impossible mantenir-te vertical a l’aigua, el mar t’inclina cap endavant o cap enrrera fins posar-te en posició horitzontal.

Avisem que s’ha d’anar molt en compte amb que l’aigua no entri als ulls doncs la salinitat ens faria passar una mala estona. I també compte amb el sol, doncs es pot dir que estem al bell mig del desert i el sol apreta molt fort.

El dia següent anem a PETRA. Per anar-hi amb transports públics hi arriba teòricament els autobusos de l’empresa JETT (Al Malek Al Hussein street), a uns 500 metres més amunt de l’estació d’autobusos Abdali. Però per casualitats, precisament els mesos de julliol i agost havien interromput els viatges diaris a Petra i no sabien quan tornarien a fer aquest recorregut.

Una altra opció és anar amb autobus públic fins a Wadi Musa que és el poble al costat de Petra, per anar-hi només cal anar a l’estació d’autobusos del sud d’Amman i esperar a que s’ompli l’autobus.

Nosaltres vam tornar a optar per una opció més cara però molt més pràctica tenint en compte el poc temps de que podem gaudir de Jordània. Tenim cotxe i xòfer per tot el dia per 70 JD tots dos (o si fóssim 4, tots 4).

Ens ho organitza: Abd Al Salam – Al Jarah (L’oficina és a l’hotel Radisson SAS, Tel. 5687179, Mòbil: 962 79 590 10 90, Fax: 5671343, [email protected])

Marxem a les 7 del matí, i la distància entre Amman i Petra són 260 quilòmetres.

Per a fer la visita absolutament imprescindible es necessiten mínim unes 6 hores a Petra, doncs un cop ets a dins del recinte, s’hauria de visitar el més important que té un recorregut que es pot fer a peu o a cavall, o ase o camell.

Òptim seria comptar amb dos dies per veure tot el possible.

L’entrada d’un dia costa 11 JD (13.5 JD dos dies, i 16 JD tres dies). Muntar en qualsevol d’aquests animals, és negociable, i varia entre 2-5-10 JD i segons l’estona que en vulgueu gaudir.

Recomanem portar begudes i diners per a comprar-ne, doncs l’esforç de caminar i el calor són importants. A dins les begudes costen entre 1 i 2 JD. A fora 350 fils...

Petra és la ciutat els nabateus i impressiona la tasca que van fer d’escolpir directament a la pedra rosàcea, des de palaus i tombes a monestirs, al segle III aC. L’horari és de 6 a 16.30, recomanem anar-hi el més aviat possible al matí per tal d’estalviar-se els allaus de turistes i també per gaudir dels magnífics colors que ofereixen les roques rosàcees amb la llum de la matinada.

L’entrada de més d’1 quilòmetre impressiona doncs són parets molt altes i el pas és relativament estret.

TAILÀNDIA

BANGKOK

Com arribar-hi

A les 2,30 de la matinada surt l’avió de Royal Jordanian d’Amman i arriba a Bangkok a les 15,30 hores locals (9 hores de vol).

Per arribar al centre hi ha autobusos que cobreixen 44 línes i totes costen 100 BHT, 50 BHT = 1€

Al deixar el país s’ha de pagar un Passenger Service Charge, una taxa de 500 BHT.

Dormir & menjar

Donat que només tenim unes hores (incloent la nit) per estar a Tailàndia, decidim buscar des de Barcelona per internet un hotel que sigui a la vora l’aeroport. Dormim a: Asia Airport Hotel (99/2 Moo Phaholyothin road, Lamlukka Phatumthanee 12130, Bangkok, Tel. 00662-992 6999, Fax 00662-531 2599, http://www.asiahotel.co.th/asia_airport.htm).

L’habitació doble sense esmorzar costa 30 U$. Aquest preu inclou el transfer de i a l’aeroport i no inclou l’esmorzar. Com que arriben amb quasi una hora de retard a recollir-nos negociem que a canvi ens compensin amb l’esmorzar inclòs pel mateix preu.

L’hotel és a un centre comercial a 10 minuts de l’aeroport i ens quedem per allà i sopem al mercat adjacent, que realment ens sorprèn per la seva varietat i preus molt econòmics.

Coses a veure

Només tenim 4 hores per veure alguna cosa de Bangkok, decidim doncs anar a visitar el més important del centre de la ciutat. Agafem un taxi (atenció a vigilar que porti taxímetre doncs cobren per quilòmetre, ens costa 211 BHT).

De l’aeroport al centre hi ha uns 35 quilòmetres.

Anem a Wat Arun Ratchawararam, que era el gran temple reial del rei Rama II i és a la rivera del riu Chao Phraya (el ferry costa 2BHT). La torre principal té 67 metres d,altura i està decorada per mils de peces de porcelana xinesa. És un conjunt molt maco. Entrar costa 20 BHT i l’horari és de 7,30 a 15,30.

També visitem el recinte on hi ha el Buda Esmeralda, obren a les 8,30 del mati fins les 15,30. L’entrada costa 10 BHT. És un recinte impressionant, que realment no és comparable amb d’altres coses que hem vist abans.

VIETNAM

HANOI

Capital administrativa de Vietnam i amb 3 milions i mig d’habitants.

Com arribar-hi

Arribem amb el vol de Vietnam Airlines procedents de Bangkok, el vol dura una hora i vint minuts.

Decidim agafar un taxi per anar al centre doncs costa 10 U$. Desplaçar-se al centre en autobus, dels que ofereix Vietnam Airlines costa 2 U$ per persona, i et deixen al carrer Quang Trung cantonada amb Hang khay.

L’aeroport és a uns 35 quilòmetres del centre.

Dormir & menjar

Hotel Pacific, hotel modern a la zona de l’estació de tren, totes les habitacions noves amb TV amb cable, aire acondicionat i molt agradable (30 Cua Nam street, Hoan Kiem District, Hanoi, Tel. 0084-9362587 /88/89, Fax: 0084-9361798 [email protected], www.hanoipacifichotel.com)

El preu són 20U$ per l’habitació doble que inclou l’esmorzar i l’ús d’internet.

Qui vulgui dormir en un dels hotels més luxosos de Hanoi, per un preu assequible pot anar al nou hotel de la cadena espanyola Meliá, per 65 U$ l’habitació doble:

(Melià Hanoi, 44B Ly Thuong Kiet Street, Hanoi, Tel. 0084-4 9343343, Fax 0084-4 9343344, [email protected], www.solmelia.com)

Per menjar recomanem especialment el Little Hanoi (14 Ta Hien street, tel. 9260168). El mateix restaurant té al mateix carrer una altra seu, és al numero 25, i no és una còpia. Es menja molt bé i molt bé de preu. Recomanem especialment les gambes arrebossades amb sèsam, i també les esberginies arrebossades igual. Els preus són de menys d’1 euro, fins a 2-3 euros els plats més cars.

Qui vulgui anar a un local ja més “de luxe”, per uns 15-25 euros, pot menjar a la marisqueria San Ho (58 Lý Thuòng Kiét Street, Hanoi, Tel. 9349184, Fax: 9345289, [email protected])

Coses a veure

Entrar a Vietnam per Hanoi causa una certa impressió a les primeres passejades doncs hi ha milions i milions de motoristes que no deuen haver-se tret el carnet de conduir i no coneixen les regles de trànsit, de fet estem convençuts que no existeixen les regles de trànsit. Intentar creuar el carrer és un suïcidi, i el que s’ha de fer és el que ens havien recomenat previament, creuar sense aturar-se doncs els vietnamites són experts en esquivar als vianants i a les altres motos i bicicletes. (però no saben què és frenar, o gairebé, ja que fan servir els frens quan la possible víctima ja està a uns pocs milímetres).

La calor a Hanoi és realment insuportable (almenys quan nosaltres hi vam ser), i acabes xop de suor només de passejar una mica.

A Hanoi es pot passejar pel barri antic i els diferents mercats que hi ha per impregnar-se del que és Vietnam, i a més, visitar el llac Hoan Kiem i el temple de Ngoc Son que és al centre del llac (3000 VND).

Destaca la catedral neogòtica de Saint Joseph.

Internet a Hanoi costa entre 3000 i 6000 VND, al barri antic a cada dues cases hi podem trobar internet.

Recomanem fer-se massatges de peus a: Foot Massage Hongg Mau Don (DinhTien Hoang street, 4art pis, Tel. 04-9362786, Fax: 04-9362788). És a un edifici a la plaça “principal” de Hanoi, amb vistes al llac. Un massatge d’una hora costa 100.000 VND, nosaltres negociem un massatge de 30 minuts i per dues persones i ens costa 45.000 VND a cada ú.

I qui es vulgui prendre una cervesa fresca o un bon suc, a un bar elegant i agradable, pot fer-ho al tercer pis del mateix edifici, al Highlands Coffee.

A Hanoi també ens dediquem a comparar preus per poder fer les excursions dels dies següents.

BADIA DE HALONG

La manera més recomenada per arribar a la badia de Halong, és amb una excursió organitzada. Hem de dir que normalment intentem evitar aquests tipus d’excursions per “turistes” (tot i que evidentment també som turistes!), però en aquest cas vam veure que el preu d’anar-hi sols era pràcticament superior que anant-hi amb un tour organitzat.

Nosaltres optem per l’excursió dos dies-una nit (dormint al vaixell).

Hem de dir, que hi havia diferències substancials en els preus oferts per totes les agències, majoriatàriament situades al barri antic. Des de 16 US$ per persona a 70 US$. Un cop feta l’escursió, hem de confessar que sospitem que els turistes de totes les agències van a parar allà mateix, és a dir, a uns vaixells subcontractats i tots els turistes junts. A l’hora de vendre’t el “paquet”, les agències et vénen que si són més cars és perquè el menjar és de major qualitat, o perquè es tracta d’un grup de pocs turistes (màxim 14 per exemple).

Es pot veure més informació: www.halongbay.halong.net.vn

Com arribar-hi

Contractem l’excursió amb Fansipan (ull que hi ha un altre Fansipan al costat, que no és l’”autèntic”). Aquest autèntic Fansipan, estan canviant de nom per tal de diferenciar-se definitivament dels seus imitadors: Fansipan-Vega Travel international tourism (24 A Hang Bac street, Hanoi, Tel i Fax: 0084-4 9260910, [email protected], www.vega-travel.com, www.fansipantours.com.vn). Ens cobren 65U$ per les dues persones, que inclou el transport de i a l’hotel, i fins a Halong, el vaixell, els menjars (no les begudes).

El minibus ens recull i fem els 70 quilòmetres fins a Halong,  tarden quasi 3 hores.

Dormir i menjar

Dormim i mengem al vaixell, tenim habitació doble amb bany a dins.

Hi ha alguns turistes que dormen a l’illa de Cat Ba.

Coses a veure

El port de Halong és plè de vaixells idèntics amb turistes idèntics disposats a passar dos o tres dies al vaixell.

Sospitem que tots els vaixells fan el mateix: s’aturen al Hang Sung Sot (Surprising cave), on podem veure estalagtites de colors i sobretot gaudir d’una vista fantàstica de la badia. Després anem a l’illa de Ti Top on pugem al cim i veiem l’espectaculatirat de la badia i la posta de sol.

El vaixell ancla a la Badia de Lan Ha on podem nedar, i per dormir anem a la badia de Bai Tu Long.

A l’endemà fem el recorregut al revés i dinem al restaurant Halong que també és un hotel (Halong Road, Quang Ninh Province, Tel 033-846445, Fax: 033-844017). No és recomenable, ens hi porten amb l’excursió.

SAPA

A Sapa també hi ha moltes excursions organitzades per les mateixes agències que van a la badia de Halong. En canvi, aqui sí recomanem anar independentment doncs per preu val la pena i es veu el mateix.

Lògicament, sempre es pot optar per passar més nits a Sapa. Nosaltres optem per anar-hi dos dies i dormir-hi una sola nit.

Hem de fer esment de la importància de no fer com nosaltres, que primer vam anar a la badia de Halong i després a les muntanyes de Sapa. Recomanem fer-ho al reves, és a dir primer a les muntanyes de Sapa i després a la badia de Halong. Per anar a Sapa s’ha de fer amb el tren nocturn i per tornar a Hanoi el mateix, el que vol dir que s’arriba de matinada i després si es vol marxar de Hanoi, perds tot un dia, doncs els autobusos cap al sud surten al vespre. En canvi, si es tingués un avió per volar cap al sud, aleshores sí que val la pena fer-ho en aquest ordre que ho vam fer nosaltres.

Com arribar-hi

El tren nocturn cap a Lao Cai surt a les 21,30. Hi ha diversos tipus de bitllets: seient dur, seient tou, llitera dura i llitera tova. Quasi tots els turistes agafen llitera tova, que és en un compartiment de 4 lliteres. El preu són 177.000 VND.

El tren arriba a les 6 del mati a Lao Cai, localitat fronterera amb Xina. A la sortida de l’estació hi ha molts minibusos i vans que van sortint cap a Sapa quan s’omplen. Aquest trajecte d’algo més d’una hora costa 25.000 VND. La carretera és plena de curves, no apta per gent que es maregi.

El bitllet de tornada no es pot comprar des de Hanoi, i quan arribem a Lao Cai, tampoc el podem comprar doncs obren les guixetes a les 8,30 del mati. A Sapa, es pot comprar el bitllet de tornada, però s’ha de posar atenció, doncs a totes les agències que hi ha, hi posen un recàrreg de 30.000-50.000 VND. Al carrer principal de Sapa, hi ha una espècie de sucursal de l’estació de Lao Cai, (Cá Lao Cai), i aquí hi ha un recàrreg de 7000 VND.

El darrer autobus de Sapa a Lao Cai surt a les 5 de la tarda.

El tren de tornada també surt a les 21,30 arribant a Hanoi a les 6 del matí. A Lao Cai a part d’anar a surfejar internet, no hi ha massa cosa més a fer.

Dormir & menjar

La guia Lonely planet recomana uns quants hotels, i buscant el Twilight Guesthouse, vam veure que l’hotel Cat Cat que és just al davant, l’havia comprat.

L’habitació doble ens costa 11U$ (Ms Le Loan, Cat Cat Road, Sapa, Tel. 020-871946 o 871601, Fax: 020-871133, [email protected], ttp://www.catcatsapa.netfirms.com)

A aquest hotel, hi van els que han contractat l’excursió amb el Kangoroo Caffee de Hanoi.

Les vistes són espectaculars, però per pujar a l’habitació hem de fer 176 esglaons. La netedat no és el màxim, doncs la finestreta del bany sense vidre, dóna directament a la muntanya. Per arribar-hi s’ha de passar pel mercat de Sapa.

Recomanem un altre hotel: Auberge (Dang Trung Auberge, Caumay Street, Sapa, Tel. 0084-20 871243 o 871871, Fax: 0084-20 871666, [email protected], www.sapadiscovery.com). Demanar per les habitacions noves, que tenen vistes espectaculars i també són molt agradables, amb llar de foc i tot dins de l’habitació,  preu 16U$ l’habitació doble sense esmorzar. També hi ha habitacions més econòmiques però no són de les noves.

Per menjar recomanem especialment el Gerbera (Caumay street, Sapa, Tel. 020-871064), molt recomanables les gambes que et porten en un plat calent i amb arroç. De postres sempre et posen fruita. Preu molt econòmic.

Al costat hi ha el Mimosa, però preferim repetir i menjar cada vegada al Gervera perquè el menjar ens sembla millor i el servei és molt simpàtic.

Coses a veure

A Sapa el que més destaca és el paissatge, és com si estessim a la Vall d’Aran o a Suissa. Hi ha un recorregut de 10 quilòmetres fins al poblet de Cat Cat. De fet, més que un poblet, són quatres cases posades a un camí. Tant Sapa com els seus voltants, són plens de les diferents ètnies que poblen les muntanyes i són molt característics. Aquestes ètnies parlen unes varietats del vietnamita que són llengües pròpies, però quasi tots xapurregen molt bé l’anglès doncs la seva activitat principal és vendre les robes que fan manualment i que també tenyeixen manualment (les mans de les dones tenen sempre un tò blavós).

Internet a Sapa costa entre 12.000 i 18.000 VND.

HUÉ

Hué és l’antiga capital on hi ha enterrats els emperadors de la dinastia Nguyen, i fins fa ben poc, el govern considerava a Hué políticament incorrecte, fins que al 1990 el govern local van veure el potencial turístic de la ciutat i van començar a renovar els monuments. Al 1993 l’Unesco va declarar Hué patrimoni de la Humanitat.

Hué té el barri antic i el barri on hi ha la ciutadella on només hi ha un parell d’hotels. Provenint de Hanoi, la pau i la tranquil.litat que es respira al barri de la ciudadela és una onada d’aire fresc i de pau. Allà no hi ha estrès o almenys no tant extrem com es té la sensació a Hanoi.

Al carrer Tran Thuc, trobem varis llocs d’internet amb ADSL per 3.000 VND

Com arribar-hi

A Hanoi desconeixiem l’existència dels open tours, és a dir, dels bitllets que connecten Hanoi-Ho Chi Minh amb les parades enmig que es vulguin. Per això nosaltres agafem l’autobus nocturn (només surten al vespre) del Vietnam Open Tour (72 Tran Nhat Duat, Hanoi, Tel. 04-9122955, Fax: 04-9284259) fins a Hué. Per aquest trajecte paguem 150.000 VND.

L’autobús para un parell de vegades durant la nit a qualsevol bar destartalat de la carretera. Tal i com hem comentat a l’apartat “Transport”, la manera de conduir dels vietnamites, és digne d’infart, i per això pot ser val més la pena pagar una mica més i viatjar en tren per tal de despreocupar-se de la carretera.

Arribem a les 6,30 a Hué.

Dormir & menjar

Optem per dormir a la part de la ciutadella, a l’hotel Thanh Hoy (57 Dang Dung street, Hué, Tel: 054-522478 o 522478, Fax: 054-527211, [email protected], www.huonggiangtourist.com i clicar a Hotel&Resorts i després Imperial Garden Hotel). És un hotel amb un jardí amb piscina molt agradables i instal.lacions prou correctes. Paguem 25U$ amb l’esmorzar inclòs per l’habitació doble.

Un altre hotel més senzillet, (no té ni jardí ni piscina) és el Khach San Hoa Sen Hotel (Lotus Hotel, 33D Dinh Cong Trang, 13U$ l’habitació doble sense esmorzar).

A l’hotel mateix on ens allotgem ens lloguen una bicicleta per tot el dia a 15.000 VND.

A la guia recomanen menjar al Lac Thanh (6A Dinh Tien Hoang), que és un local brutíssim regentat per un sordmut molt simpàtic. A part de la bruticia al restaurant, era plè d’insectes, per tot arreu. El menjar tampoc és res de l’altre món, per tant no recomanem menjar a aquest restaurant. Això sí: és molt barat.

Coses a veure

És un plaer passejar en bicicleta per Hué. Destaca la pasejada fins a la pagoda Thien Mu al nord de la ciutat, pel camí es passa pel riu del Perfum, i és realment deliciós.

El que també és molt destacable és la ciutadella del recinte imperial, costa 55.000 VND per entrar (els vietnamites paguen 25.000 VND), el pàrquing per la bicicleta al recinte són 5.000 VND. El recinte imperial recorda a la ciutat prohibida de Beijing, però ni és tan gran ni encara tot restaurat.

A la vora de Hué, just passat Danang, podem anar a veure les muntanyes de marbre. L’autobus que ens porta a Hoi An hi fa una parada de 30 minuts. No entrem a les muntanyes doncs no tenim prou temps.

HOi AN

Hoi An és una ciutat encantadora on hi vam passar menys temps del que haguéssim volgut. Recomanem quedar-s’hi almenys 3-4 dies, doncs a part de que la ciutat és encantadora per passejar-s’hi, que té un restautant increïble (pel qual valdria la pena viatjar a Vietnam només per provar el deliciós menjar). Té una platja maca a 4 quilòmetres i ofereix la possibilitat de fer una excursió a les runes Cham combinades amb un passeig en vaixell pel riu Thu Bon. A més et pots fer vestits i sabates a mida per preus molt assequibles.

www.hoianworldheritage.org

Com arribar-hi

A Hué comprem directament a l’hotel el bitllet cap a Hoi an. Teòricament era directe, però el bus que ens recull a l’hotel, ens deixa al centre de Hué. Allà esperem 45 minuts i un altre autobus ens porta fins a Hoi An.

L’autobus és del An Phu Tourist i allà ens expliquen que ells ofereixen també el open tour fins a Saigon.

Arribem a Hoi An a les 4 hores de sortir de Hué.

Dormir & menjar

Hoi An és plè d’hotels nous i fantàstics i tots per un preu similar. A la vora del centre, hi ha l’hotel que pertany a la mateixa compayia de l’autobus, com que el que veiem ens agrada, decidim quedar-nos-hi i no buscar més.

L’hotel An Phú (30 Nguyen Duy hieu Street, Hoi An, 0084-510 914345 o 914347, Fax: 0084-510 914054, [email protected], www.anphutouristhoian.com) només té 6 mesos i és tot nou i també té una piscina fantàstica, paguem 18US$ per l’habitació doble sense esmorzar, també hi ha la possibilitat de tenir una habitació per 15U$ però al primer pis, sense vistes.

Per menjar, és obligatori anar el màxim de vegades que es pugui al Café des Amis, local regentat per Kim Nguyen Manh i que als vespres ofereix un menú fixe (carn o peix per 65.000 VND, vegetarià per 55.000 VND). El menú no es pot triar, sinó que et porten varis plats i els canvien cada vespre. És com el Ferran Adrià vietnamita, anar a sopar allà és un plaer gastronòmic econòmic i increïble. No es pot perdre.

El migdia és només un plat (30.000 VND) i tampoc es pot triar.

El local és just davant del riu, és un local modest com pràcticament tots els locals corrents al Vietnam.

Abans de descobrir el Café des Amis, anem al Miss Ly (22 Nguyen Hue Street, Hoi An, Tel. 0510-861603, [email protected]). Diem que no està mal, però un cop descobert el Café des Amis, tots els altres restaurants no compten.

Coses a veure

Hoi An és deliciós per passejar-hi. Destaquen les botigues de roba i de sabates que et fan en 24 hores els modelets que vulguis, amb seda vietnamita o amb la roba que triis. Les sabates les poden fer per 10US$ i aquest preu ens el van dir sense regatejar massa, creiem que es pot aconseguir més barat. Preus de vestits o trajes no els sabem. Es pot entrar a aquesta web d’un sastre local: www.adongsilk.com, hi ha un sastre cada dues cases.

Passejant per Hoi An podem fer el recorregut dels tres o quatre carrers cèntrics on veurem el pont japonès cobert, el temple de Quan Cong, l’assamblea xinesa i algunes cases velles. Es vèn un tiquet per entrar a totes les cases que costa 50.000 VND.

A 4 quilòmetres de Hoi An tenim la Cua Dai Beach. Nosaltres no hi hem estat però ens han comentat que és una bona platja per anar-se a relaxar.

Nosaltres vam fer l’excursió a My Son (comprada al mateix hotel, ja que vam comprovar que els preus éren els mateixos també a les agències del carrer. Aquesta excursió ens costa 3US$ a cada ú, i optem per tornar en vaixell. Anar i tornar en autobus i sense el dinar serien 1,5U$.

MySon és obert de 6,30 a 16,30 i l’entrada costa 50.000 VND (no inclosos en el preu de l'excursió). És un conjunt de runes del regne Xampa i que des de l’any 2.000 forma part del patrimoni universal de la Unesco. Hem de dir que qui hagi estat a Tikal o Chichen Itzá o a d’altres runes, aquestes li semblaran “poca cosa”, doncs són quatre (literalment quatre) torres mig derruides (pel temps i per les bombes americanes durant la guerra). El més destacable és el camí fins allà doncs passem per arroçals i poblets que ens agraden, només a uns 30 quilòmetres de Hoi An.

De tornada enlloc de tornar en autobus, a mig cami agafem un vaixell i tornem visitant una illa on hi treballen la fusta manualment, qui li interessi comprar-se mobles fets a mà (Huynh Ri, The third camlet of Cam Kim, Hoi An, Tel. 0510-861670, [email protected]).

NHA TRANG

És una ciutat costanera que té la platja municipal més popular del pais. A part d’això poca cosa té més, però Nha Trang ofereix multiples activitats nàutiques i a més, al ser una ciutat gran, també aprofitem per fer-nos massatges i diversos tipus de tractaments de bellesa a preus molt més barats que a BCN.

Com arribar-hi

Marxem en autobus (open tour de Hoi An a Ho Chi Mihn, paguem 15 U$), l’autobus surt a les 18,30 i arriba a Nha Trang a les 6,30 del matí.

Dormir & menjar

Recomanem al centre el Trúc Linh (27B Hung Vuong, Nha Trang, Tel. 058-815201, Fax: 058-815210, [email protected]), 10U$ per una habitació nova, neta amb aire acondicionat i TV amb cable, no inclou l’esmorzar. Aquest mateix hotel, amb el mateix nom però a un carrer perpendicular, a 3 minuts caminant, tenen un restaurant on t’ofereixen els peixos a pès i te’ls fan a la barbacoa al davant teu (21 Biet Thu Street, Nha Trang, Tel. 058-820089 o 821259).

Si l’hotel Trúc Linh és plè, porta a porta, hi ha el Kim Tuoc (Canary Hotel), mateixos preus i tot molt similar, només que ens van resultar francament antipàtics.

Qui vulgui vistes al mar, pot anar al Yasaka Saigon Nha Trang hotel (18 Tran Phu street, Nha Trang, Tel: 0084-58 8200990, Fax 0084-58 820 000, [email protected], www.yasanhatrang.com,, per 60 U$ l’habitació doble, la desvantatge és que no és tan cèntric com el Green hotel (6 Hùng Vuóng, Nha Trang, Tel. 0084-58 821404, Faxx: 0084-58-826865, [email protected], www.greenhotelnhatrang.com), per 45U$ es té una habitació superior amb vistes al mar, esmorzar, sauna i jacuzzi inclosos.

Donat que estem una mica cansats del menjar asiàtic, optem per una pizza a La Bella Napoli, el restaurant a la platja de la Mariella de Bergamo (Tran Phu street, Nha Trang, Tel. 0084-58 829621, Fax: 0084-58 821907, [email protected]).

Coses a veure

A part de les activitats nàutiques i de relax, no hi ha cap activitat cultural destacable a Nha Trang. Sí vam aprofitar nosaltres per a fer-nos algun tractament de bellesa corporal i massatges varis, doncs els preus són realment molt més baixos que a Barcelona.

Un lloc molt recomanable és el Chuy Huong 2 (30/1a Hùng Vuong, Nha Trang, Tel. 827730). És un institut de bellesa molt semblant a qualsevol de BCN.

Trobem massatge de peus a molts de llocs a 5US$ per una hora.

L’email aquí costa entre 3000 i 6000 VND.

També aprofitem per rentar roba a Nha Trang, paguem 10.000 VND per quilo, també es pot trobar a d’altres llocs per 8.000 o 12.000 VND al quilo.

Lloguem una bicicleta per 10.000 VND tot el dia.

MUI NÉ

Mui Né és un petit poble amb una platja plena de resorts i restaurants.

A partir d’aquí es poden fer algunes excursions i sobretot es pot fer “panxing”.

Com arribar-hi

Provenint de Nha Trang, tardem quasi 5 hores per un trajecte que es podria fer en 2 hores si els autobusos no anessin parant i els vietnamites no conduissin com condueixen. Fem servir l’open tour que ja vam comprar a Hoi An.

Menjar & Dormir

Nosaltres optem pel Coco Beach Resort, un lloc fantàstic portat pel francès Daniel Arnaud i la seva dona alemanya Jutta. Són uns bungalows deliciosos on es nota l’amor al detall. El preu són 75U$ per bungalow, amb l’esmorzar inclòs.

El Coco Beach (58 Nguyen Dinh Chieu Street, Ham Tien Ward, 62003 Phan Thiet, Tel. 0084-62 847 111/2/3, Fax: 0084-62 847 115, [email protected], www.cocobeach.net). Ens van comentar que érem els segons catalans que anavem al resort, i donat que vam parlar bastant, ens van assegurar que tothom que hi vagi, dient que van de part nostre, els farien un preu especial. Desconeixem com d’especial serà el preu, però segur que val la pena probar-ho.

El Resort compta amb un restaurant de “luxe” amb chef francès inclòs i a preus europeus, i un altre a preus vietnamites arran de mar preciós.

Un altre lloc més assequible per dormir, a 30U$ l’habitació, però sense vistes al mar directes, és el Hawai Resort. Tots els resorts són un al costat de l’altre.

Per menjar molt bé peix, triant-lo tu mateix i el pagues segons el pès, just a unes passes del Coco Beach trobem el Sunset. El cuiner havia treballat al Coco Beach i això es nota en alguns detalls, tot i que el local és a l’aire lliure (com tots els d’allà) i a uns preus molt assequibles (Km. 12.200 Ham Tien, Phan Thiet, Tel. 062-847 605, [email protected]). De fet tots els restaurants a peu de carretera ofereixen els peixos a pès i te’ls fan al davant en barbacoa.

I qui segueixi cansat de menjar asiàtic, pot anar la Luna d’Autunno, ristorante italiano portat per l’Alessandro de Trento (Km 12 Ham Tien ward, Mui Né, Phan Thiet, Tel. 062-847591, [email protected] o [email protected]). Aquest restaurant també té una seu a Hanoi i aquest va ser guardonat com el millor restaurant italià de Hanoi.

Coses a veure

Mui Né, el poble no té res a veure, i la ciutat del costat, a 11 quilòmetres, Phan Thiet tampoc. Als voltants sí hi ha excursions a fer prou interessants.

Tant als resorts com als restaurants de Mui Né, tothom ven aquestes excursions. Nosaltres optem per negociar amb Night Town Tour Service, just al davant del Coco Beach. A tot arreu les excursions s’ofereixen entre a 15U$ o 30 U$ per persona, en jeep i conductor privat.

Nosaltres “negociem” 26U$ tots dos per a una combinació de dues excursions.

Les excursions són normalment al mercat de Phan Thiet + Buda gegant, o les dunes vermelles i les dunes blanques. Nosaltres només volem anar a veure al Buda gegant que és a 45 quilòmetres de Phan Thiet. Per arribar-hi hi anem en el jeep amb conductor, i s’ha de pagar 5.000VND pe accedir al recinte, i 2.000VND per un minibus fins al telefèric, i 50.000VND com a entrada pel telefèric.

El Buda és inmens i medeix 49 metres de llarg i 10 d’altura.

Atenció al telefèric ja que quan preteniem baixar, estaven a la pausa per dinar, i ningú parlava anglès, i no hi havia cap anunci d’aquesta pausa. Al tornar plovia i negociem deixar la segona visita a les dunes per lendemà on ens presten una moto durant dues hores, temps suficient per anar fins a les dunes i donar una volta.

HO CHI MINH

Abans coneguda com Saigon, Ho Chhi Minh ens va semblar una ciutat molt més oberta, neta i agradable que Hanoi. També hi ha milions de motoristes, però ens van semblar molt més respectuosos amb les senyals de trànsit (si és que existeixen).

A la ciutat hi ha dues parts diferenciades: el barri antic, on hi ha els hotels i restaurants més barats, aixi com les agències que organitzen les excursions al delta del Mekong, i el centre de negocis on hi ha tots els hotels de les cadenes internacionals i restaurants que s’acosten als preus europeus.

www.saigon-tourist.com

Com arribar-hi

Seguim amb l’open tour i sortim de Mui Né a les 2 de la tarda i tardem 4 hores fins a Ho Chi Minh. Tot i que el tour teòricament et deixen a l’hotel, sembla ser que a la part final, et deixen només a l’agència.

Dormir & Menjar

Les opcions al barri antic són clarament dues: el Canadian Hotel 281(281 Pham Ngu Lao street, District 1, HCMC, Tel. 08-8378666, Fax: 08-8367218, [email protected], www.281canadianhotel.com). L’hotel pertany a un vietnamita que viu a Vancouver i que ha invertit a la seva ciutat natal. Va ser obert al gener del 2004, i està impecable. Les habitacions costen entre 13 i 15U$, les dutxes són totes sense plat i inclou l’esmorzar.

Si volem un hotel molt similar però d’habitacions més amples, podem anar al Spring House Hotel que és a uns metres (221 Pham Ngu Lao street, District 1, HCMC, Tel. 08-8378312, Fax: 08-8378311, [email protected], www.vietnamspringhotel.com). L’habitació doble sense esmorzar costa 20U$.

Al centre de negocis recomanem un hotel històric on l’habitació doble costa 70US$, el Rex Hotel (141 Nguyen Hue Boulevard, HCMC, Tel. 0084-8 8292185 o 8293115, Fax: 0084-8 8296536, [email protected], [email protected], www.rexhotelvietnam.com). En aquest hotel hi havien dormit els oficials nordamericans durant la guerra.

Restaurants: Quán An Ngn (138 Nam Ky Khoi Nghhia, Quân Môt, TP, HCMC, Tel. 825 7179, Fax: 8257178, [email protected], www.quananngon.com), restaurant prou agradable, amb terrassa i part interior. El gelat de xocolata molt bò.

També recomanem el Nam An, que té la forma d’un temple budista, tot obert al centre de negocis (22-36 Nguyen Hue street, District 1, HCMC, Tel. 8220246, Fax: 8220246).

I amb preus més semblants a BCN que a Vietnam, i tancat destaquem l’Skewerrs (8A/1D2 Thai Van Lung Street, Ward Ben Nghe, District 12, HCMC, Tel i Fax: 848 8292216, [email protected], www.skewers-restaurant.com).

Coses a veure

A HCMC igual que a Hanoi, recomanem passejar i disfrutar dels carrers i de l’ambient vietnamita. Aquí hi trobem més parcs i carrers més tranquils que a Hanoi. També recomanem anar als diferents mercats de la ciutat i de passada gastar-nos els darrers dongs que ens queden.

Ens dediquem també a comparar preus a les diferentes agències per anar al delta del Mekong.

Recomanem visitar el museu de les restes de guerra (28D Vo Van Tan), l’entrada costa 10.000VND. Recomanem anar-hi amb l’estòmac buit doncs hi ha moltes fotos de ferits de guerra o de malformacions per culpa de les conseqüències de la guerra.

Saigon és plè de pagodes visitables.

També recomanem els massatges al Vietnamese Traditional Massage Institute (185 D Cong Quynh, Tel. 8396697), al barri antic, on cecs et fan massatges per 30.000VND sense aire acondicionat i 40.000VND amb aire acondicionat.

DELTA DEL MEKONG

Optem per fer una excursió d’un dia, tot i que molts viatgers opten per la excursió de dos dies i una nit, amb la qual es pot conèixer els mercats flotants.

Comprem l’excursió al Delta Adventure Tours (187A Pham Ngu Lao, Tel. 08-8368542, [email protected], www.deltaadventuretours.com), recomenat a la guia, i tot que ens cobren 10U$ per baixar el riu Mekong en vaixell, amb el menjar inclòs i visitant un parell d’illes. Aquesta agència està dirigida per una vietnamita que havia viscut als Estats Units.

D’altres agències oferien l’excursió per 7 US$, en autobús. Les excursions de dos dies acostumen a costar uns 20US$ sense els menjars.

I EL VIATGE S’ACABA....

Al davant de l’hotel Rex hi ha Vietnam Airlines allà hi confirmem el bitllet. Ens informen que no hi ha autobusos públics que et portin a l’aeroport.

Per anar a l’aeroport de Ho Chi Minh, quedem previament amb un taxista que sempre és a la cantonada de l’hotel i ens cobra 60.000 VND (=4U$) per a portar-nos en el seu jeep (Ninh Vo Van, Tel 0903 131 976). L’aeroport només és a 7 quilòmetres del centre. S’ha de comptar amb uns 20-25 minuts depenent del trànsit.

Abans d’embarcar s’ha de pagar 12U$ pel Passenger Service Charge (taxa de sortida a l’aeroport).

Agafem el vol de Vietnam Airlines fins a Bangkok d’una hora i vint minuts, i a Bangkok ens hem d’esperar 5 hores a agafar el pròxim vol fins a Amman. Aquest vol tarda gairebé 9 hores, i després cap a Barcelona....