VENEÇUELA

Estiu 2006

INTRODUCCIÓ

Veneçuela és una terra increïble des del punt de vista paissatgístic, des de les neus andines fins a la costa caribenya, des de la llegendària selva i boscos amazònics, a la rica flora i fauna dominada d’altes muntanyes úniques de parets verticals i cimes planes anomenades tepuis i paissatges llunars a la Gran Sabana.

Es poden practicar esports d’aventura i es pot fer panxing, es poden visitar ciutats colonials i pobles indígenes que conserven costums antics. Així mateix també podem trobar grans edificis moderns i centres comercials amb totes les marques mundials a Caracas.

Veneçuela també és famosa per les seves riqueses naturals que sorprenentment no utilitzen prou ells mateixos, o aquesta ha estat la nostra impressió. Molt famós és el seu carismàtic president Hugo Chávez, nosaltres hem escoltat a la televisió algun discurs d’ell i hem de dir que enganxa i que arriba a la gent, però per altra banda, després de parlar amb tots els conductors de “por puestos”, amb taxistes, amb cambrers, amb propietaris de posades, amb una metgessa de Caracas, amb vàries persones de classe mitjana alta de Caracas, hem de dir que no vam trobar ningú favorable a Chávez, tothom n’estava descontent. Curiós.

Resumint creiem que encara que té molt terreny a avançar en turisme, és un país molt recomanable de visitar, on trobarem de tot i més.

Curiositats:

-El mite de la bellesa de la dona veneçolana creiem que no existeix. Nosaltres vam veure un parell de noies guapes, un parell literalment, però la majoria de dones veneçolanes són o normals o més aviat lletges. El que sí cal destacar, és com van vestides les dones veneçolanes a comparació de com anem per Europa: la majoria van molt exuberants, molt apretades, tant grasses com primes, “tot” els surt per dalt....

-Els gelats Frigo es diuen a Alemanya Langnese, a Itàlia Ola i curiosament a Veneçuela es diuen Tío Rico.

-El 80% dels cotxes tenen tots els vidres tintats. Vam preguntar i ens van comentar que tot i que la llei ho prohibeix, ho prefereixen així, de manera que no vegin què porten a dins i que passi menys el sol.

-Tot i a ser productors i exportadors de sucre, el sucre està racionat i sovint els veneçolans no en tenen.

-Per a fer trucades hi ha un sistema curiós: es troben absolutament per tot arreu tauletes de plàstic amb 3 ó 4 telèfons mòbils i amb aquests telèfons es pot trucar i et cobren per minut. Cadascú és un empresari en potència. Si no ho fem així i volem pagar una mica menys hi ha els “Centro de conexión” on hi podem trobar tant telèfons com internet. L’hora d’internet costa entre 800 i 1.200Bs.

-Vam trobar moltíssimes agències de loteries. Deuen jugar molt a loteria doncs realment el nombre no és proporcional.

-Curiosament es veuen força botigues de “lencería” colombiana. La roba íntima de més qualitat o més famosa a Veneçuela és colombiana, i ho posen ben gran per a que es vegi que especificament és colombiana.

Informacions generals sobre Veneçuela:

http://www.turismoparatodos.org.ve

http://www.venetur.gob.ve/

http://www.mintur.gob.ve/portal/index.php

http://www.venezuelatuya.com/

http://www.consulvenbarcelona.com/

FITXA TÈCNICA DEL VIATGE

Data

Del 29 de juliol al 22 agost 2006

Diners

A Veneçuela es pot canviar en bancs o en les diferents agències de turisme, de les que organitzen excursions, o inclús en “posadas”. Nosaltres a l’aeroport de Caracas vam canviar 300U$ i es van quedar 6% de comissió per taxes d’estat i una altra pel banc (vam regalar 37U$ a Hugo Chávez i companyia), i el canvi oficial és 2.100Bs per dòlar, i 2.500Bs per €.

En canvi, canviar a les agències o “posadas”, no es queden comissió i el canvi és molt més favorable.

També hi ha la possibilitat de canviar diners amb canvistes al carrer, però nosaltres no tenim aquesta experiència, perquè senzillament no ens refiem. No podem parlar si va bé o no.

Les targetes de crèdit són acceptades a molts llocs/hoteles, això sí: carreguen entre un 3% i un 5% de comissió.

Canvi mitjà (en agències de viatges):

El Bolívar veneçolà (Bs) 1€ = 2700Bs

Per cada dòlar americà dónen 2400Bs.

Despeses del viatge

+ 850 €          (Vol BCN-Veneçuela-BCN)

+  410 €         (Vol i estança de 5 dies- 4 nits a los Roques)

+ 150 €          (Transports: autobusos interurbans, autobusos urbans i taxis)

+ 210 €          (Hotels)

+ 120 €          (Restaurants, sucs i supermercats)

+ 28 €             (Souvenirs i varis)

+ 45 €             (Excursions i entrades)

= 1.813 €       Total del viatge

Pressupost diari mitjà:

27 €, vols a part.

Visat

És obligatori portar el passaport vigent i guardar la targeta d’entrada fins al final del viatge (quan ens serà reclamada a la duana de l’aeroport).

Només és necessari el visat si es vol estar a Veneçuela més de 90 dies.

Salut

No és necessari vacunar-se de res concret per entrar a Veneçuela, però si és recomanat tenir vàries vacunes posades i prendre pastilles contra la malària sobretot si es vol anar a la zona selvàtica. Les vacunes recomanades són la febre groga, hepatitis A, hepatitis B, febre tifoidea, meningitis, estar al dia de la vacuna de diftèria i tètanos (s’ha de posar cada 10 anys).

Cal vacunar-se almenys 1 mes abans de començar el viatge, i les pastilles de la malària s’han de prendre també 4 setmanes abans del viatge. Per vacunar-se cal anar als centres habilitats pel departament de sanitat de la Generalitat de Catalunya (Tel. 93-443 05 07).

Les vacunes i consulta costen uns 30€, inclosa la consulta. S’ha de demanar hora prèviament i aconsellem preveure-ho amb molt temps (3-4 mesos abans), doncs al créixer el nombre de viatgers a destinacions exòtiques, pot ser que ja tinguin l’hora que ens va bé donada.

Curiosament a Veneçuela ens vam trobar alguns llocs on ens obligaven a vacunar-nos de tètanus, per exemple a l’estació d’autobusos de San Félix. Al portar les cartilles que ens van donar al centre de vacunació de la Generalitat, i ensenyar-la, ja no ens van obligar a vacunar-nos.

Seguretat

Veneçuela és un país sud-americà que té molt mala fama i que a nosaltres no ens ha semblat tant perillós com ho pintaven. De fet, a l’aeroport de Barcelona vam conèixer varis veneçolans que ens van comentar que sobretot vigiléssim molt i especialment a Caracas, doncs a part de robatoris, els lladres porten pistoles i a la mínima disparen. Nosaltres pràcticament no vam estar-nos a Caracas, i les altres ciutats on hem estat ens han semblat molt tranquil·les.

Hem de destacar que estranyament a partir de que es feia fosc, no hi havia pràcticament ningú al carrer, i com que a nosaltres ens resultava estrany estar sols al carrer a les 8 del vespre, evitàvem sortir lluny de la posada a partir de que es feia fosc.

Els robatoris passen, però no tenen per què passar si s’està vigilant els objectes de valor que es porta. Evidentment s’aconsella viatjar sense joies ni ostentacions vàries externes, inclús les càmeres han de ser considerades elements d’ostentació.

La nostra experiència va ser positiva i per la resta, just tenir les habituals precaucions que es té en qualsevol viatge (o quan es passeja per Barcelona), sobretot en llocs d’aglomeracions de gent i en hores nocturnes i llocs de poca lluminositat.

Transport

Tot i que les distàncies entre ciutats a visitar no són molt grans, un cop s’agafa el transport públic sembla que sí siguin grans distàncies doncs ni els autobusos ni els taxis que vam agafar passaven de 70/80 kms. per hora, i aleshores es transformava en vàries hores de recorregut.

Les infrastructures de carreteres són justetes, estan bé a la part nord, és a dir, al voltant de Caracas, la resta són carreteres regionals o amb molts sotracs.

Ens estranya que no siguin millors ja que són productors de petroli i de gas.

Taxi: els taxis a Veneçuela són molt barats, funcionen sense taxímetre, a dins les ciutats acostumen a costar entre 3.000Bs i 6.000Bs per trajecte, a Caracas el preu per trajecte és el doble. Cal acordar sempre el preu abans de pujar, i si es diu que es troba car, potser baixen una mica les pretensions...En passar les vuit del vespre, els taxis pugen tarifa en uns 1.000 a 3.000 Bs. depenent del trajecte.

Por Puesto: una altra opció per moure’s entre ciutats a Veneçuela és agafar un “carrito por puesto”, és a dir, un cotxe de 6 places (conductor + 5 persones) que fan trajectes fixes entre ciutats a un preu més elevat que els autobusos però que surten a la que s’omplen, no tenen hora fixe, sinó que a mida que van arribant passatgers van sortint. Els cotxes són destartalats (literalment), cotxes americans, com Dodge o Chevrolets dels anys 80, grans i que quasi es cauen.

Avió: Nosaltres vam agafar 2 vols interns i els dos éren amb avionetes petites. És una opció per moure’s pel país més ràpidament tot i que el preu no és barat.

Informació general sobre volar a Veneçuela:

http://www.volarenvenezuela.com/vev/index.php

http://www.gacetaaerea.com/

http://www.alav.org.ve/

Companyies aérees veneçolanes:

http://www.aviorairlines.com/

http://www.tuy.com/reservaciones.html

http://www.rutaca.com.ve/

http://www.aeropostal.com/aero2004/home.asp

http://www.santabarbaraairlines.com/

http://www.aeroejecutivos.com.ve/

http://www.asercaairlines.com/

http://www.transaven.com/pages/1/index.htm

http://ww.laser.com.ve/home.asp

http://www.solairways.com/manager.html

http://www.conviasa.aero/

Autobús: Els autobusos interurbans són una bona i barata opció per a moure’s pel país. Les diferents empreses que operen entre ciutats, tenen totes preu similar, per tant el que hem de fer a l’hora de triar quina agafem per viatjar, és fixar-nos en el tipus d’autobús que ofereixen.

S’ha de destacar molt negativament el fred polar que fa dins els autobusos, nosaltres vam haver de comprar-nos una manta expressament per a poder sobreviure als diferents trajectes nocturns que vam fer. Tothom es tapava molt i tot i que a fora hi hagués 35 graus, els veneçolans portaven per abrigar-se mantes, jaquetes de pell, etc. Quan es demana al conductor que pugi la temperatura diu que no pot, que està fixe o regulat des de la central. Tots els conductors responien el mateix, per tant, si agafem un autobús, tinguem present que tindrem temperatures entre 17 o 19 graus a dins.

Quan diuen Bus cama, no és ben bé com altres autobusos cama que ens hem trobat per altres països de Sudamèrica, són més còmodes que un autobús normal, però no s’estira del tot com ens podriem imaginar.

Per a comprar el bitllet d’autobús et demanen el passaport (o la cédula si s’és veneçolà). Com a anècdota, una vegada no vam anar-hi personalment a comprar el bitllet, i vam donar el número de passaport a la persona que ens anava a comprar el bitllet, però no va poder-lo comprar perquè no li havíem donat la data de naixement que també és necessària per a la compra del bitllet.

A més, a alguns autobusos, van fotografiar a cada passatger amb el seu passaport (o cèdula) a la mà. Al preguntar per a què era això, em van dir que era per seguretat, per si de cas passava algun accident.

Les companyies d’autobusos més grans tenen terminals d’autobusos pròpies que acostumen a estar a la vora la terminal d’autobusos principals. Aquestes terminals privades són modernes, més netes, i dónen una sensació de seguretat més alta al viatger.

Companyies d’autobusos, n’hi ha moltes, amb noms ben curiosos, però les més importants i que tenen terminals d’autobusos privades són:

Aeroexpresos Ejecutivos : http://www.aeroexpresos.com.ve/
Expresos Occidente: http://www.expresosoccidente.com/
Rodovías de Veneçuela: http://www.rodovias.com.ve/
Expresos Flamingos 

Tren: no hi ha servei de passatgers a la línea ferroviària, només de mercaderies.

Cotxe: l’opció del lloguer d’un cotxe pot semblar bona, doncs la betzina és molt barata, regalada: un litre de betzina costa 97Bs i un de gasoil 73Bs. Llogar un cotxe pot costar uns 60€ al dia.

Clima

La major part de Veneçuela no presenta variacions estacionals significatives, ni en pluja, ni temperatura ni humitat.

El clima a Veneçuela quan nosaltres la vam visitar, era extremadament calorós, menys a la zona de Mérida (a 1.800 m. d’altura) on al vespre fa més fresca i durant el dia la temperatura era molt agradable.

Les temperatures són superiors als 35 graus de dia i al vespre al voltant dels 28.

Gairebé no ens va ploure, només durant l’excursió a Canaima.

Allotjament

Veneçuela ofereix moltes posades on es pot dormir per un preu econòmic i al mateix temps cada una d’elles ofereix diferents tipus d’habitacions (amb aire acondicionat, amb ventilador, en hamaca...). Els preus acostumen a oscil.lar entre els 30.000Bs i els 150.000Bs depenent del que ens ofereixin.

Gairebé mai hi ha l’esmorzar inclòs, però sí l’ofereixen sovint, per uns 5.000Bs o 10.000Bs. addicionals.

No varem reservar absolutament cap hotel/posada prèviament des de Barcelona, simplement arribàvem i buscàvem posada. Hem de dir que només per la posada Don Carlos de Ciudad Bolívar i la posada Shalimar de Río Caribe havíem reservat el dia anterior per assegurar-nos lloc en aquestes dues posades, ja que ens constava que a aquestes dues ciutats hi van molts turistes (sobretot a Ciudad Bolívar), fins i tot a Ciudad Bolívar vam conèixer dues catalanes i dos italians que van haver de passar la nit a la plaça Bolívar al ras, doncs no van trobar posada per dormir.

Sempre cal intentar regatejar el preu, però a Veneçuela no és com a d’altres països que rebaixen sempre o que s’aconsegueixen grans descomptes. Cal intentar-ho però Veneçuela no és un país on hem aconseguit massa intentant trobar preus més barats.

http://www.turismoparatodos.org.ve

http://www.hoteles.com.ve/

http://www.tripvenezuela.com/

Gastronomia

Gastronòmicament Veneçuela ha estat una decepció enorme, sobretot pel que fa a la fruita. La fruita sembla que no formi part dels menús dels restaurants ni se’n troba massa per arreu. Sí en trobàvem per comprar-ne, però tampoc tant com haguéssim imaginat o com seria lògic coneixent la producció frutícola de Veneçuela. A més, hi ha molts llocs on veiem arbres fruiters i que la fruita es pot agafar tranquil.lament, però no als restaurants. Ni trobem llocs on comprar sucs.

Sí tenen molts sucs “artificials”, però molt pocs de naturals.

Els sucs es diuen “batidos”. Un “batido” no és un “batido” com l’entenem aquí amb llet, sinó que són sucs. També n’hi diuen “jugo”.

A més, també hem vist que els veneçolans mengen molts fregits, molta influència nord-americana. El que més mengen a tota hora són “empanadas” i begudes gasoses, sobretot de cola.

Per la resta, comentar que tots els plats principals acostumen a anar acompanyats d’arròs, amanida o alguna altra cosa a triar, com iuca, o patata bullida.

La qualitat de la carn és normaleta, però sí destaquem els peixos, siguin de riu, siguin de mar. Molt bons.

Els restaurants on anem acostumen a ser senzills, amb cadires de plàstic i oberts, és a dir, sense vidres, com si fós a l’aire lliure.

Hem de comentar que els preus dels plats són barats, si volem podem menjar per entre 3€ i 5€ i lo normal és pagar entre 5€ i 10€.

Les ampolles d’aigua grans costen entre 1.350Bs i 3.000Bs depenent d’on la comprem.

Per als amants del bon vi, hem de dir que a Veneçuela es troba sobretot vi xilè i argentí i els preus als restaurants és alt. A Veneçuela es produeix vi, a la zona de Barquisimeto, de las bodegues Pomar (http://www.bodegaspomar.com.ve)

A l’hora de pagar hem de tenir en compte que a vegades s’hi ha d’afegir el 10% de taxes pel servei.

Diferència horària

Durant el nostre estiu, tenen 6 hores menys.

Guies de viatge

Venezuela, Lonely Planet versió italiana (Ed. Març 2004).

(En el moment del viatge no existia la versió en castellà).

http://www.espana.gob.ve

c/ Capitán Haya 1, 13 – Edf. Eurocentro – 28020 Madrid.
Telf. 91- 417 59 42 Fax 91-417 60 47
E-mail: turismo@espana.gob.ve

http://www.consulvenbarcelona.com/turismo.html

http://www.venezuelatuya.com/

http://www.a-venezuela.com

http://www.conocervenezuela.com/

http://www.ilam.org/ve/ve.html

ITINERARI

Optem per anar d’oest a est del país, donant la volta al país en sentit contrari a les agulles del rellotge, i per acabar a los Roques per tal de poder descansar una mica. Decidim anar a Coro perquè ens agraden les ciutats colonials, però qui tingui pocs dies, pot prescindir de Coro ja que si ja s’han vist altres ciutats colonials, no és la més espectacular que hem vist.

Ciudad Bolívar curiosament no surt dins de les ciutats que la guia Lonely Planet destaca com a maques o visitables. A nosaltres Ciudad Bolívar ens va encantar, també ens va agradar força la zona de Río Caribe i Mérida.

L’opció d’anar a los Roques és una opció molt cara, però són les típiques illes on ens imaginem perdre’ns uns dies. Hem de tenir clar si hi anem sempre hem de dependre dels “peñeros”, dels que porten les barques per anar amunt i avall, d’illa en illa.

Nosaltres no vam anar a la isla Margarita, doncs creiem que les platges no són espectaculars i que l’illa està explotada amb resorts i coses destinades a turistes en massa. Tot això ens ho va dir una amiga que va treballar en un hotel durant dos anys.

Ens hem quedat amb les ganes de fer les excursions a Los Llanos, al Río Caura i a la Gran Sabana, però haguéssim necessitat 16 dies més de vacances per a poder fer-les, doncs són excursions de varis dies cada una.

28 juliol:         Aeroport de Barcelona – Vaga il·legal

29 juliol:         Vaga il·legal

30 juliol:         Barcelona – Madrid - Caracas – Nit de bus

31 juliol:         Coro – Maracaibo – Nit de bus

1 agost:          Mérida

2 agost:          Mérida – Nit de Bus

3 agost:          Valencia- Ciudad Bolívar

4 agost:          Ciudad Bolívar

5 agost:          Ciudad Bolívar – Paragua- Canaima

6 agost:          Campament Salto del Ángel

7 agost:          Campament Salto del Ángel – Canaima- Ciudad Bolívar

8 agost:          Ciudad Bolívar - Tucupita

9 agost:          Tucupita- Delta de l’Orinoco

10 agost        Delta de l’Orinoco – Tucupita – Río Caribe

11 agost:       Río Caribe

12 agost:       Río Caribe

13 agost:       Río Caribe - Mochima

14 agost:       Mochima- Cumaná

15 agost:       Cumaná – nit de bus

16 agost:       Caracas- Los Roques

17 agost:       Los Roques

18 agost:       Los Roques

19 agost:       Los Roques

20 agost:       Los Roques - Caracas

21 agost:       Caracas-avió

22 agost:       Avió – Madrid- Barcelona

CORO

Coro és la capital de l’estat de Falcón. És una ciutat colonial, maca i tranquil.la. El centre històric és conegut amb aquest nom, per tant si anem a Coro, especificar que anem a “Coro-centro histórico”. L’Unesco va declarar Coro patrimoni mundial de l’humanitat al 1993.

http://www.visitfalcon.com/

http://www.coroweb.com/

corfaltur@hotmail.com

Com arribar-hi

Comprem el bitllet d’avió fins a Caracas a Viatges Iberia a Mataró: 93-755 25 80, paguem 850€.

Havíem de sortir el 28 juliol al matí, però malauradament enganxem la vaga il·legal d’Iberia i finalment marxem el diumenge 30 de juliol.

Vol de 50 minuts fins a Madrid i de Madrid a Caracas tardem 8 hores i mitja. Dins l’avió ens donen els dos fulls d’immigració que hem d’emplenar i entregar-ne un quan passem duana.

L’aeroport és a 27 kms de Caracas (http://www.aeropuerto-maiquetia.com.ve). Agafar un taxi són 70.000 o 80.000 Bs, agafar un taxi 4x4 120.000Bs.

Optem per l’opció més econòmica que és l’aerobus, costa 8.000Bs (a partir del 4 setembre 2006 costa 10.000Bs), el bitllet es compra a dins mateix la terminal nacional (hem de caminar de la terminal internacional a la nacional), està ben indicat. Aerobus: www.ucamc.com.ve, surt de l’aeroport fins les 9 del vespre.

L’autobús tarda entre 40 minuts i una hora i mitja depenent del trànsit. Les parades que realitza són només tres: Gato negro, Plaza Miranda i Parque Central. Donat que la nostra intenció és agafar el metro, optem per baixar a la primera parada, a Gato negro i des d’allà agafar el metro que costa 500Bs fins la Terminal de la Bandera, d’on surten els autobusos que van direcció a l’oest de Venezuela.

De la Terminal de la Bandera surten molts autobusos cap a Coro, comprem el bitllet a la companyia Expresos de Occidente, ens costa 35.000Bs.

Atenció que a l’hora de comprar-lo, s’ha de dir Coro ciudad, doncs també hi ha Coro - Punto Fijo que és una altra ciutat més enllà en la zona de les platges.

És un “Bus cama”. Tarda 6 hores fins a Coro, on haviem d’arribar a les 5 del matí i finalment arribem molt abans: a les 2,30 del matí.

Dormir & Menjar

A Coro dormim a la posada Don Antonio (Paseo Talavera, nº11, zona colonial, Tel. 0058-268 2539578, posadatdonantonio@hotmail.com). La doble costa 55.000Bs amb bany privat i tv, sense esmorzar. És una posada colonial típica amb pati interior, on quan nosaltres hi anem estaven acabant de construir una segona planta. Per tant, segurament millor demanar per les noves habitacions.

A Coro esmorzem en un bar qualsevol i no vam passar-hi massa temps, per tant no podem recomenar cap restaurant concret.

Coses a veure

El que val la pena a Coro és passejar. També he de dir que és una ciutat petita, que si volem, podem visitar-la amb un parell d’horetes. Qui hagi vist altres ciutats colonials (Antigua, Oaxaca, Mérida mexicana....), veurà que Coro ofereix més del mateix però en petites dimensions.

El que més destaca del passeig és la catedral a la plaça Bolívar que és blanca i immaculada, començada a construir al 1.580 va ser acabada a finals de segle. Altres dues esglésies que destaquen són la de San Francisco a la calle Zamora, i la de San Clemente, també a la calle Zamora.

El que val la pena fer és l’excursió a los Médanos de Coro, que és un parc nacional amb grans dunes de sorra que sembla un desert. Jo no la vaig fer, però d’altres turistes m’han comentat que és molt maco.

Curiosament a Coro no vam veure-hi turistes.

MÉRIDA

www.cormetur.com.ve

http://www.andes.net

fondomixtomerida@hotmail.com

Mérida és la capital de l’estat amb el mateix nom.

És una ciutat molt agradable i acollidora on s’està molt tranquil a part de fresquet, ja que al ser a les muntanyes, ja no fa la calor que fa per tot Venezuela.

Com arribar-hi

Anem a Mérida des de Coro. Anem en taxi del centre fins a la terminal d’autobusos: 4.000Bs. Allà no hi ha autobusos fins al vespre i decidim agafar un por puesto destartalat que ens acosta fins a Maracaibo 20.000Bs per persona i tarda 3 hores i fa a més 30 minuts de parada per menjar alguna cosa. En autobús el mateix trajecte ens hagués costat 15.000Bs.

A la terminal d’autobusos de Maracaibo volíem agafar un por puesto però en les 6 hores que vam estar allà esperant-nos no en va sortir cap. L’autobús d’Expresos de Occidente cap a Mérida surt a les 10 del vespre, costa 30.000Bs i també és Bus cama. A Maracaibo s’ha de pagar una tasa de salida de 1.000Bs. Tardem gairebé 8 hores en arribar a Mérida, amb la parada per menjar alguna cosa inclosa.

Dormir & Menjar

Triem la posada Luz Caraballo on la doble amb bany i tv costa 70.000Bs. En aquest cas, també acabaven de construir una planta nova i per sort ens va tocar en la nova. Recomanem demanar una de les habitacions noves doncs la diferència amb les ja existents és notable. A més, la senyora Berta que la dirigeix és molt simpàtica. El restaurant que tenen també és recomanable (Avenida 2 Lora, nº13-80 frente plaza Sucre (plaza Milla), Tel. 0058-274 2525441, Fax 0058-274 2520177, www.andes.net/luzcaraballo)

Per esmorzar recomanem la Panadería y Pastelería Roma (Calle 24, entrada al Teleférico, Tel. 0058-274 529095). Vam anar a sopar a un lloc encantador: La Abadía (Avenida 3 entre calles 17 y 18, www.grupoabadia.com), a més té internet gratis. La abadía del ángel, un altre lloc encantador, també pertany al mateix propietari. Un altre restaurant al que vam anar és el Restaurant Cheo’s (Plaza de las Heroínas).

A Mérida existeix la gelateria Coromoto, que té la curiositat de tenir el record “Guinness” en varietat de gelats, doncs diuen que en tenen més de 827 sabors diferents! Ho podem corroborar, a més dels tradicionals, en tenen de noms i gustos tan curiosos com: espaghettis amb formatge, viagra, salmó fumat....(Avenida 3, nº 28-75, diagonal a la Iglesia el llano, Tel. 0058-274 252 35 25). L’horari és de 14,30 a 21,45 i els dilluns està tancat.

Coses a veure

A Mérida ens vam sentir molt tranquils i hi vam trobar molts altres turistes. El que val la pena a Mérida és passejar i passar per la plaza Bolívar, per la plaza de las Heroínas, per la plaza Milla,... veure la catedral Metropolitana. El Museo arqueológico també és aconsellable de visitar, així com el museo de Arte Colonial.

A Mérida destaca el teleférico que porta fins a dalt el cim del Pico Espejo de 4.765metres. El teleférico és el més llarg del món i va ser construït el 1.958. Consta de 4 trams, cada un d’ells més o menys de 11 minuts i un cop s’arriba a cada estació s’ha d’esperar una estona per a poder agafar el següent telefèric que et porta més amunt.

El teleférico costa 55.000Bs, per a nens 38.000Bs i per a la tercera edat 33.000Bs. Cada dia pugen 800 persones, i el número és limitat, per tant si tenim previst anar al teleférico un dia concret, recomanem reservar el bitllet per internet i recollir-lo un cop allà. Obren a les 7,45 del mati i tanquen a les 14,45 (última pujada a les 14 hores).

A dalt de tot està nevat i fa molt fred, s’hi ha de pujar abrigat i si no portem roba d’abric (com era el nostre cas), abaix al telefèric es pot llogar gorros i guants per 1.000Bs, jaquetes entre 3.000 i 4.000Bs.

www.telefericodemerida.com

Una altra cosa recomenable a fer és l’excursió a los Páramos. Mérida està envoltada de muntanyes precioses (sembla Suïssa!). A aquesta excursió es puja fins al Pico del Águila a 4.118 metres, i pel camí es visita l’església de pedra feta per l’artista local Juan Félix Sánchez, es visita el parc Nacional Sierra Nevada i la Laguna de Mucubají, i també es pot fer un passeig a cavall de 30 minuts que costa 5.000Bs (+ 5.000Bs si es vol tenir un guia que porti el cavall). També es pot pescar truites i per cada pesca s’ha de pagar 5.000Bs (si no es pesca no es paga), però hi ha “trampa” doncs no es pesca a la laguna si no a un petit embassament on n’hi ha moltíssimes. A aquesta excursió també cal anar-hi molt abrigats. Comprem l’excursió a Gravity Tours (Gustavo Viloria, Calle 24, entre Avenida 7 y 8, Tel. 0058-274 2511279 o 0058-414 7377541, www.gravity-tours.com, gravityextreme@hotmail.com,). Ens costa 35.000Bs per persona i és de 9 a 18 hores.

La millor excursió que es pot fer des de Mérida és la de los Llanos. Nosaltres no la vam poder fer per haver sortit tard per la vaga il·legal d’Iberia. A Gravity Tours són operadors d’aquesta excursió i costa uns 350.000Bs per persona per 5 dies i 4 nits. Creiem que és una excursió que val molt la pena. A més, també ofereixen altres excursions amb més vessant d’aventura com parapente, rafting, escalar muntanyes, etc.

CIUDAD BOLÍVAR

És un dels destins més freqüentats pels viatgers sobretot perquè des d’aquesta ciutat comencen dues de les excursions més apreciades de Veneçuela, la del Salto del Àngel i la de la Gran Sabana.

Per nosaltres Ciudad Bolívar va ser una sorpresa molt agradable doncs és una ciutat que ens va resultar encantadora. I sorpresa també perquè la guia Lonely planet no surt ni com a destacat. A Ciudad Bolívar és a la rivera del riu Orinoco (http://es.wikipedia.org/wiki/Orinoco) i és el primer lloc on ens trobem amb aquest inmens riu.

http://www.a-venezuela.com/ciudades/bolivar/index.shtml

http://www.mipunto.com/venezuelavirtual/000/002/005.html

Com arribar-hi

Per arribar-hi des de Mérida hi ha l’opció d’avió fins Caracas i d’allà a Ciudad Bolívar, però segons ens van dir pot costar uns 300U$.

L’autobús és la opció més econòmica i evidentment tarda molt més.

La terminal d’autobusos de Mérida està allunyada del centre i per arribar-hi paguem 5.000Bs pel taxi.

Nosaltres agafem un autobús d’Expresos Flamingo cap a Valencia, surt a les 19,30 i tarda 10 hores i mitja amb la pausa inclosa. Paguem 40.000Bs més 1.000Bs de la tasa de salida.

Altres empreses d’autobusos que també van a Valencia: Expresos Los Llanos, Expresos de Mérida.

Un altre itinerari possible hagués estat Mérida-Barinas-Ciudad Bolívar, però nosaltres no vam trobar bitllet per aquesta opció.

Un cop a Valencia, l’autobús ens deixa a la terminal privada dels Expresos Flamingo que és al davant la terminal d’autobusos de València. Una mica més avall, hi ha la terminal privada dels autobusos Rodovias on comprem el bitllet cap a Ciudad Bolívar (34.000Bs), surt a les 7,30 del matí i arriba a les 7 de la tarda. Agafem un taxi fins al centre que ens costa 6.000Bs. A horari diürn els taxis costen 5.000Bs per trajecte.

Dormir i menjar

La posada Don Carlos la vam reservar prèviament des de Mérida doncs és una ciutat molt concorreguda i volíem assegurar-nos lloc en aquesta posada de només 10 habitacions i que estan construint-ne 4 més. És una posada que pertany a Martin Haars, un alemany que es va instal·lar a Ciudad Bolívar ja fa uns anys. És encantadora doncs és colonial i té dos patis interiors. A més, ofereix servei de sopars (15.000Bs o 25.000Bs si és amb carn) i esmorzars (5.000Bs), una altra opció és que et deixen fer servir la cuina i això val 1.000Bs. Internet és gratis, i rentar la roba costa 500Bs per kilo.

L’habitació doble amb bany i aire acondicionat costa 50.000Bs. També es pot triar una opció més econòmica sense aire acondicionat però amb ventilador, o en hamaca.

Posada Don Carlos (Calle Boyacá nº26, con calle Amor patrio, detrás Governación, Tel. 0058-285 6326017, www.posadadoncarlos.com, soanatravel@gmx.de)

Una altra opció molt més cara i ja pràcticament de luxe és la recentment inaugurada Casa Grande (http://www.cacaotravel.com y buscar posadas, Ciudad Bolívar).

L’habitació doble costa 140.000Bs si es va directament allà a demanar si tenen disponibilitat, si es reserva per internet, ens van comentar que el preu és gairebé el doble. Té una piscina a la terrassa de dalt i vistes a l’Orinoco.

Per menjar hem de fer atenció que pràcticament tot tanca a les 7, menys un restaurant, tots els demés que nosaltres vam intentar, a les 8 ja eren tancats: Tasca marisquería la Ballena (calle Urica con calle Zea, sector Casco Histórico, local 12, Tel. 0058-285 6320231) on serveixen abundants racions per un preu mòdic. També dinem al mercado Carioca, que és el mercat més típic de Ciudad Bolívar, on només convé anar-hi a dinar, no a sopar, doncs és allunyat del centre. Allà al mercado ens aconsellen el Rincón de los Papillos, on mengem el peix típic de l’Orinoco, el Lau-lau, molt bò i molt bé de preu.

Creiem que a Ciudad Bolívar hi falten restaurants, n’hi havia molt pocs i segur que és una bona font d’ingressos per a qui faci la inversió.

Coses a veure

Ciudad Bolívar és una ciutat colonial fundada el 1764 a la riba de l’Orinoco i manté encara el seu caràcter de port fluvial i ciutat amb edificis de l’època colonial.

La ciutat té un passeig per l’Orinoco on a l’altre cantó hi ha tot de pòrtics i botigues. Al final del passeig hi ha el Mirador Angostura que és al lloc més estret del riu i on s’hi pot prendre alguna cosa fresca i observar com els nens pesquen, i l’únic pont que travessa l’Orinoco i que té 5kms de longitud.

La ciutat fa pujades i baixades, és molt neta i molt ben conservada, pràcticament tot restaurat i pintat de vius colors. El centre està organitzat a l’entorn de la Plaza Bolívar on hi trobem la Catedral. Tot el centre és ple d’edificis encantadors i molt ben restaurats: la Casa Piar, la Casa de los Gobernadores, la Casa Parroquial, l’Alcaldía de Heres, la Casa del Congreso de Angostura....

A un parell de quilòmetres més enllà del passeig de l’Orinoco hi trobem el mercado La Carioca on hi ha varis restaurantets i el mercat.

Curiosament a Ciudad Bolívar entre 7 i 8 del vespre estan quasi tots els restaurants tancats, i també he de dir que gairebé no hi ha restaurants pel centre, vam tenir dificultats de trobar llocs per sopar més tard de les 8 del vespre. En realitat un dia no vam poder ni sopar.

EXCURSIONS PELS VOLTANTS DE CIUDAD BOLÍVAR

http://es.wikipedia.org/wiki/Salto_Angel

La típica excursió que surt de Ciudad Bolívar és la del Salto del Ángel. Per a fer-la hi ha vàries possibilitats i nosaltres comprem la més barata amb Adrenaline Expeditions (preguntar per Luís Guillermo, esquina calle dalla Costa con el Boulevard, Tel. 0058-285 6324804, www.adrenalinexpeditions.com, adrenaliexptours@hotmail.com, adrenalineway@yahoo.com).

A Adrenaline a més et poden guardar les motxil.les i es gairebé el centre d’informació turística de la ciutat.

Paguem 650.000Bs per persona per l’excursió de tres dies i dues nits en hamaca i sortint de l’aeroport de la Paragua que és a 3 hores de Ciudad Bolívar amb tot inclòs.

El vol de Paragua a Canaima dura 30 minuts i es fa en una avioneta molt petita, de 12 places (a la tornada l’avioneta era de 6 places). Canaima és un conjunt de posades i l’aeroport, i res més. Hi ha un a platgeta agradable si es vol descansar.

A l’arribar al parc Nacional de Canaima s’han de pagar 8.000Bs d’entrada (3.000Bs si no s’és estranger). Allà es dina i després es fa l’excursió a veure les 5 cascades, que cauen totes a una mateixa llacuna que travessem en barca. Un cop a l’altra banda, ja es camina fins al salto del Sapo. És una cascada per on es pot passar pel darrera d’on cau l’aigua, et fan anar-hi en banyador i res més. La càmera ha d’anar ben embolicada en plàstic. S’ha de dir que és tal la pressió de l’aigua que t’has d’agafar de les cordes que hi ha allà per a evitar relliscar. He de dir que qui pugui s’emporti unes ulleres de natació, doncs hi ha un tros que pràcticament s’ha d’anar amb els ulls tancats per culpa de tanta aigua, i per qui porti lentilles també ha de vigilar molt. Les càmares de fotos o vídeo s’han de protegir molt i molt bé, amb més d’una bossa de plàstic.

Després es fa una caminata d’una hora i mitja, i dues hores més en barqueta enmig dels tepuis (muntanyes molt altes de paret recta) fins al campament. Els dos campaments on vam ser no tenen electricitat i allà tot és molt i molt precari i simple. El menjar és molt correcte. A la nit fa fresca, força fresca i amb l’hamaca et donen una manta que resulta insuficient, per lo tant recomano que ens emportem roba d’abric per passar la nit tranquila.

Al dia següent, ben d’hora, et porten un parell d’hores més en barca fins al campament a peus del Salto del Ángel (es veu des del campament), i et fan fer el sender creuant selva fins al salto i tardes més d’una hora. S’ha d’anar amb calçat adequat doncs és muntanya amunt. El Salto del Ángel medeix 979 metres i és impressionant. Nosaltres vam tenir sort que el dia que hi vam ser no hi havia núvols i el vam veure sencer, però molt sovint els núvols impedeixen veure’l sencer. Un cop a dalt, si es camina 10 minuts més d’on és el mirador, es pot arribar a una espècie de piscina natural. Hem d’anar en compte que no ens anem prop de la cascada on ens arrossegui la corrent. L’aigua fresca senta de meravella després d’haver pujat més d’una hora muntanya amunt selva a través.

Dormim al campament a peus del Salto del Ángel, també un campament molt simple i precari.

A l’endemà es fan 4 hores en barca fins a Canaima i s’espera el torn del teu avió fins a tornar a Paragua o Ciudad Bolívar. L’aeroport de Paragua no s’hauria de dir ni aeroport doncs només és una pista de terra on aterren els avions i res més.

Els posaderos de Ciudad Bolívar, per exemple en Martin de la Posada Don Carlos, també venen aquesta excursió però sortint des de l’aeroport de Ciudad Bolívar i passant la primera nit en una posada a Canaima i la segona en hamaca. El preu és 710.000Bs.

Nosaltres creiem que no val la pena sortir des de la Paragua per estalviar uns bolívars, és perd molt de temps i no s’aprofita després. A Adrenaline també ofereixen l’excursió des de Ciudad Bolívar.

Una altra opció per veure el Salto del Ángel és fer-lo en avioneta, en un sol dia. Aquesta és l’opció més cara de totes, segons ens van dir pot costar uns 300€.

L’excursió creiem que també es pot fer pel teu compte, però no sabem si els preus que es poden trobar són superiors o no als que les agències ofereixen, a part, hem de tenir en compte el temps que es perd intentant lligar tots els components de l’excursió: avió, posada a Canaima, campament al Salto del Ángel, trasllats en barca....

Una altra excursió que es pot fer des de Ciudad Bolívar i que organitza i opera Adrenaline és la de la Gran Sabana, que és a les regions més fascinants i insòlites que hi ha. La característica principal són els tepuis, se’n troben més de 100 d’aquestes formacions i són grans muntanyes escarbades. El Roraima és el que es pot pujar i ofereix moltes aventures. L’excursió és de 6 dies i 5 nits i costa 750.000Bs.

Una altra opció d’excursió fantàstica és la de pujar pel río Caura i que organitza i opera la Posada Don Carlos. Costa 270€ tot inclòs. Es dormen 4 nits en hamaca i es fa 120 kms riu amunt passant per comunitats indígenes, fent caminates per la selva i birdwatching, i s’arriba a les increïbles cascades del Parà.

TUCUPITA

Tucupita és la capital de l’estat Delta Amacuro i hi fa una calor insuportable. Hi anem perquè és la ciutat des d’on surten les excursions al Delta de l’Orinoco, però aquest port fluvial no ofereix res més.

http://tucupita-deltaamacuro.gob.ve/portal-alcaldias/

http://www.a-venezuela.com/ciudades/deltaamacuro/index.shtml

Com arribar-hi

A Ciudad Bolívar anem en taxi fins la terminal d’autobusos i paguem 5.000Bs pel trajecte. Allà agafem el primer autobús de Los Nuevos Horizontes que surt cap a San Félix. En surten molt sovint, cada 20 minuts, paguem 4.600Bs pel trajecte d’una hora i mitja. Més 500Bs de tasa de salida. El bitllet no es compra a una taquilla, sinó directament a dins l’autobús, que és el primer, just al davant la arepera i lonchera i de Yuruvani Travel.

A San Félix els autobusos cap a Tucupita surten o a les 7,30 a o a les 2 de la tarda, costen 8.100Bs i tarden 5 hores. Nosaltres agafem un por puesto per 20.000Bs fins a Tucupita. A la que sortim de San Félix, de seguida hem d’agafar la chalana (ferry) amb el por puesto per a travessar l’Orinoco, que es creua en 15 minuts. Unes 2 hores més tard arribem a la terminal d’autobusos de Tucupita, i en taxi arribem al centre, paguem 4.000Bs.

Dormir & Menjar

Al centre de Tucupita no hi ha cap hotel que puguem recomenar. Nosaltres dormim al Hotel Amacuro (Calle Bolívar nº23, Z.P. 2001, Tel. 0058-287 7210404, souadfakhri@hotmail.com) que és el més car de tot el viatge i el pitjor on dormim.

L’hotel pràcticament s’està caient a peces i la seva propietària, una simpàtica libanesa, sembla que pensi que el seu hotel és de 4 estrelles. De fet, vam veure altres dues opcions al centre i encara eren pitjors. Per una habitació doble amb aire condicionat, pudenta i sorollosa paguem 66.000Bs sense esmorzar. A més ens va sorprendre al vespre un  tall de llum (els quals sovintegen).

La millor opció per dormir a Tucupita és fer-ho fora del centre, a l’hotel Saxxi (Zona industrial Paloma, carretera nacional Tucupita, Tel. 0058-287 7211733, Fax 0058-0287 7212112 http://www.deltaorinocomispalafitos.com/saxxi/html/navega.htm, hotelsaxxi@cantv.net) on la doble costa 60.000 Bs. Aquest hotel també pertany al grec propietari de l’agència i campament Mis Palafitos amb la qual vam contractar l’excursió al Delta de l’Orinoco.

Per dinar i sopar vam repetir sempre el mateix restaurant que ens va agradar molt: Mi Tasca (Calle Dalla Costa nº 53), el restaurant es troba tot recte de la plaça Bolívar. Abundants racions i molt bé, i a preu assequible.

Coses a veure

Tucupita és una ciutat molt lletja o millor dit, que no té absolutament res a veure-hi. A la que es fa fosc, tothom desapareix del carrer.

Per a visitar el Delta de l’Orinoco es pot fer en un sol dia si es vol, ja que t’ho poden organitzar però s’han de ser uns quants per a que surti més a compte.

Nosaltres contractem l’excursió al Delta de l’Orinoco amb Mis Palafitos (Centro Comercial Delta Center, oficina nº 16, frente la plaza Bolívar, Tel. 0058-287 7211733, o 0058-414 7652863, www.deltaorinocomispalafitos.com, mispalafitos@cantv.net). Un dia i una nit ens costen 110U$ per persona, dos dies i una nit costa 170U$, 3 dies i 2 nits 210U$. A partir de Setembre 2006 aquest agència comptarà amb un segon campament a l’Orinoco.

L’excursió consisteix en anar en barca fins al campament, són més de dues hores riu amunt, això si, en lanxa moderna i relativament còmode. El campament són cabanes de fusta sobre el riu amb bany privat i un menjador comú, tot rodejat d’animals salvatges en semi-captivitat (tucans, mones, lloros, i el rosegador gegantí originari d’aquells paratges).

D’allà es surt en barca fins a la selva i es fa una passejada amb l’explicació del guia de tot el que es va observant. Al campament et donen unes botes de pluja que són molt adequades, doncs la selva és plena de basalts.

Després es va a un poblat indígena per veure com viuen i poder comprar alguns souvenirs de coses que fan ells. I es veu la posta de Sol des de la barca mentres es fa un bany en plè riu.

Finalment després de sopar hi ha una sortida en barca per a observar els animals que no està inclosa en el preu de l’excursió i costa 10U$. Al paper descriptiu de l’excursió que ens havien donat a Tucupita deia que l’excursió nocturna sí entrava (val la pena observar-ho i aclarir-ho prèviament).

Considerem que una dia i una nit ja en vam tenir prou. De fet, el tipus d’excursió s’assembla al que ja havíem fet a la selva de l’Amazones.

RÍO CARIBE

Aquest poble de l’estat de Sucre ens va fer sentir molt bé i és molt acollidor, sobretot perquè vam trobar una posada encantadora i un restaurant deliciós i bé de preu.

Río Caribe és capital de la provincia d’Arismendi de l’estat de Sucre. I tota aquesta zona és molt coneguda com a destinació de vacances per als veneçolans.

http://www.venezuelatuya.com/oriente/riocaribe.htm

http://www.edosucre.gov.ve/municipios/arismendi.htm

http://www.habitatparia.vzla.org/esp/mapa.jpg

Com arribar-hi

Sortint de Tucupita, hem d’anar primer a Maturín, agafem un por puesto que ens costa 21.000Bs i tarda 3 hores per recórrer 200kms.

Els autobusos d’Expresos la Guayana costen 8.000Bs i surten a les 11,30 o a les 3 de la tarda, els autobusos de Expresos del mar surten a les 6 de la tarda i costen 15.000Bs, els de Expresos los Llanos a les 5 de la tarda i costen 15.100 Bs.

Un cop a Maturin agafem un altre por puesto fins a Carúpano que costa 20.000Bs per recórrer 180kms que es fan en tres hores doncs és una carretera per muntanya i es passa quasi tota l’estona plovent.

No vam agafar autobús perquè només ens va semblar veure’n un i sortia a les 13,30 i costava 15.000Bs.

Un cop a la terminal d’autobusos de Carúpano, caminem unes quantes cantonades fins a l’avenida Juncal cantonada calle Quebrada Onda d’on surten els autobusos cap a Río Caribe, costen 1.500Bs, tarden 20 minuts fins al centre de Río Caribe, són uns 25kms. Curiosament aquest tram de carretera sembla idèntic a la carretera del Garraf.

Dormir & Menjar

A Río Caribe triem una posada deliciosa pertanyent a un altre alemany: Lothar Berg. La posada Shalimar va ser inaugurada el dia de Nadal del 2005, és d’inspiracions indies i àrabs. L’habitació doble amb bany, aigua calenta i aire acondicionat modern i silenciós costa 80.000Bs

A més la posada ofereix esmorzars a 9.000 Bs i té un restaurant molt recomenable. I el millor de la posada és la meravellosa piscina, i que s’agraeix moltíssim donada la calor que fa a Río Caribe.

Posada Shalimar (Avenida Bermúdez 54, Tel. 0058-294 6461135, www.posada-shalimar.com, info@posada-shalimar.com)

Per menjar repetim vàries vegades el mateix restaurant: Mi Cocina (Calle Juncal s/n, Tel. 0058-294 8083088). És difícil de trobar doncs sembla que estigui amagat dins d’un garatge. Ofereix racions molt generoses i sens falta s’ha de demanar la “Casuela de marisco”, que dóna tranquil.lament per dues persones. Absolutament recomendable.

Coses a veure

Río Caribe per si mateix és un poble mono però no té molt a oferir, és senzillament agradable però donat que és petit no dóna per més. Al matí val la pena passejar fins al petit port de pescadors on veurem el mercat del peix.

Des d’allà surten les barques que porten a les diferents platges i el preu s’acorda, acostuma a ser 40.000 o 50.000Bs anada i tornada, tenint en compte que el preu de sortida és més alt i que s’ha de negociar.

A uns quilòmetres de Río Caribe hi ha l’Hacienda Bukare (Via Playa Medina, Chacarual, Municipio Arismendi, Z.P. 6164, Tel. 0058-5112739, www.bukare.com bukare@cantv.net). Per arribar-hi anem fins a el que el veneçolà anomena “bomba” (betzinera) del poble i d’allà surten els autobusos en aquella direcció, costen 1.500Bs. La Hacienda Bukare produeix cacao i fabrica xocolata, la visita guiada (amb tast inclòs) de 45 minuts costa 15.000Bs.

La Hacienda també té una posada senzilla al voltant d’una petita piscina on l’habitació doble costa 100.000Bs i els sopars 40.000Bs.

La platja més famosa de l’estat de Sucre i més famosa de Venezuela continental és la Playa Medina. Per arribar allà es pot anar en barqueta des del port o es contracta algun “por puesto” que t’hi porti per 30.000Bs o més.

La platja és maca perquè té palmeres i herba fins arran la platja, però el color de l’aigua no és turquesa ni transparent com ens podríem imaginar del Carib.

Allà hi ha una posada que és cara ja que costa 50€ per persona i no és res de l’altre món, però això sí, es dorm arran de platja.

Hi ha molts llocs on es cuina peix fresc i te’l porten, i costa entre 10.000 i 30.000Bs depenent del tamany del peix.

Llogar tumbones costa 5.000Bs i llogar una parasol 10.000Bs.

Es típic d’aquella zona fer un deliciós ponche de cacao casolà. Anant a Playa Medina, al poble de San Francisco de Chacaracual es pot comprar, doncs tots els habitants són productors de ponche i de diferents tipus d’aquest boníssim licor.

Una altra platja interessant on nosaltres no vam anar és la Playa Pui-Puy. Ens van comentar que Playa Medina era més maca i que el nivell de seguretat a Pui-Puy no era massa alt (és molt més llarga, hi ha més dispersió i per tant més risc).

Un parell d’excursions més des de Río Caribe seria visitar la Hacienda de búfals Hato Río de Agua i la Hacienda Aguasana que és d’aigües termals. Nosaltres no hi vam anar.

Des de Río Caribe també es pot anar fins a les platges de San Juan de las Galdonas, varis turistes ens han dit que val la pena arribar-hi i fer-hi nit a la posada Las 3 Carabelas d’un espanyol on s’hi van estar molt bé.

MOCHIMA

Mochima és un poble de quatre cases que de fet, els dos carrers no tenen ni nom, el “principal” i “el otro”.

És el poble principal d’on surten les excursions al parc Nacional de Mochima, també surten aquestes excursions des del poble de Santa Fe que és més gran i més animat, però en Lothar Berg de la posada Shalimar a Río Caribe ens va desaconsellar anar fins a Santa Fé doncs últimament hi havia hagut molts robatoris.

Una “curiositat” de Mochima és que sovintegen els talls de llum, i quan ho fa, cal prendre-s’ho amb calma, perquè duren llargues hores.

A Mochima tampoc hi ha internet, enlloc. Els emails s’han de consultar a Cumaná.

www.mochimaweb.com

www.mochimafoto.com

Com arribar-hi

A la plaça Miranda de Río Caribe agafem un por puesto fins Carúpano que ens costa 3.000Bs perquè és diumenge (2.500Bs entre setmana) i en 20 minuts arribem a la terminal d’autobusos de Carúpano.

Allà amb els autobusos de Responsable de Venezuela n’agafem un cap a Cumaná i paguem 10.000Bs per dues hores. El conductor ens deixa a la carretera que trenca cap a Mochima (passat ja Cumaná) per 5.000Bs més, i allà agafem el mini-bus de línia fins al poble, que tarda 10 minuts, paguem 1.750Bs.

Dormir & Menjar

A Mochima dormim a la posada Girasol (al final del carrer principal, Tel. 0058-293 4160535, http://www.mochimafoto.com/otros%20servicios/bodegon%20el%20muelle/bodegon_del_muelle.htm). La posada pertany a la suïssa Brigitte de Vera. Són 3 habitacions petites amb televisió via cable i aigua calenta, decorades amb pintures en relleu de girasols a les parets i sostres. Quan hi vam ser estava construint dues habitacions grans amb terrassa al pis superior.

Vam anar a mirar altres opcions de posada, i realment aquesta és la millor.

Recomanem el restaurant Bohios de Yeya, però no especialment pel seu menjar sinó sobretot per la passarela de fusta que té sobre l’aigua on hi ha 4 taules ja que és molt especial sopar sota les estrelles. Un altre restaurant on vam anar també arran de mar és Puerto viejo (Calle principal, Tel. 0058-293 4160810).

Coses a veure

Mochima no té res a veure doncs és un “mini poble”.

El que s’ha de fer és l’excursió al parc Nacional de Mochima de tot un dia. Nosaltres contractem l’excursió amb Roger Tours que és el marit de la posadera Brigitte i paguem 25.000Bs cada un per l’excursió de tot el dia.

A la barca som només 7 turistes i anem parant a diferents illes del parc nacional, i a dinar a Santa Fe. Dinem al restaurant del Club Náutico de Santa Fe.

Tenim la sort de veure molts dofins mentre anem en barca. És una excursió recomenable, no només per l’excursió en sí, si no també perquè a part d’això no hi ha res més a fer a Mochima.

CUMANÁ

Cumaná és la capital de l’estat de Sucre i és la primera ciutat fundada en terra continental pels espanyols al 1.521.

http://www.sucreturistico.com/info1.htm

http://www.venezuelatuya.com/oriente/cumana.htm

http://www.mipunto.com/venezuelavirtual/000/002/010.html

Com arribar-hi

Agafem un autobús de Mochima a Cumaná. L’autobuset de Mochima surt de la plaça principal que no té nom, però tampoc té pèrdua, costa 1.750Bs i tarda gairebé una hora. Ens deixa a un lloc qualsevol no identificat per nosaltres, quan tothom ja havia baixat, i allà agafem un taxi que ens costa 5.000Bs fins la posada Bubulina’s, al centre.

Dormir & Menjar

La millor opció a Cumaná és la posada Bubulina’s (Callejón Santa Inés con calle Alacrán, Centro Histórico, Tel. &Fax: 0058-293 4314025, bubulinas@cantv.net). És una posada que ofereix 16 habitacions molt netes, amb aire acondicionat, televisió i ofereix un restaurant per als hostes que vulguin menjar. Paguem 70.000Bs per l’habitació doble. A més, la posada pertany a la hongaresa-veneçolana Rosa Maróthy que és, a més, la president de la comissió de turisme del Fondo Mixto per a la promoció de turisme de l’estat de Sucre.

Una altra bona opció seria la posada San Francisco (Calle Sucre 16, Tel. 0058-293 4313926, Fax 0058-293 4333917, posada_francisco@cantv.net).

Per menjar anem a dos llocs molt diferents i ambdós molt recomenables: Sport Restaurant (Calle Sucre al lado del cine Pichincha, Tel. 0058-293 4316720) que és un lloc molt popular on ofereixen abundants racions a un preu molt mòdic.

També anem al restaurant francès Les jardins de Sucre (Calle Sucre 27, Tel. 0058-293 4313680, bourillet@cantv.net) on passem un vespre deliciós degustant la gastronomia francesa. Preus ja més elevats que a la mitjana de restaurants veneçolans.

Coses a veure

Cumaná conserva edificis històrics colonials i és una ciutat agradable per passejar-hi.

S’ha de destacar el Castillo de San Antonio de la Eminencia (fundacastillosa@hotmail.com), no es paga per entrar-hi, però per s’ha d’esperar a que arribin els guies a obrir la porta. Els guies són voluntaris. Curiosament aquest fort, és endins, no arran de mar com acostumen a estar, i ens van explicar que al ser construït al 1.659, era arran de mar, però diferents terratrèmols van fer que s’anés formant terra on abans hi havia el mar i ara el fort estés “terra endins”. El fort és de pedra coral.lina i té forma d’estrella de quatre puntes.

A Cumaná destaca l’església de Santa Inés del 1.929 tot i que els edificis del seu entorn són del segle XVI. La catedral de Cumaná també és de construcció recent.

Val la pena visitar la casa natal del poeta Andrés Eloy Blanco, d’ingrés lliure, així com el museu Gran Mariscal de Ayacucho també d’ingrés lliure on hi trobem informacions sobre la guerra de la independència del general Sucre quan van alliberar Perú i Bolívia.

LOS ROQUES

Los Roques és l’arxipièlag d’illes paradisíaques tropicals que podem imaginar-nos quan pensem en aigües turqueses i transparents, platges de sorra blanca i una illa caribenya.

L’arxipièlag està format per vàries illes, pràcticament deshabitades, excepte una d’habitada: Gran Roque. Los Roques és a 166kms de la costa continental.

A la que s’arriba a Gran Roque, a l’aeroport s’ha de pagar l’entrada al parc Nacional de los Roques 33.600Bs.

La temporada alta és igual que la nostra: agost, nadal i setmana santa, si podem triar i evitem temporada alta millor, doncs los Roques és molt car, i en temporada alta encara més.

Nosaltres hem vist altres illes paradisíaques pel món i hem de dir que a los Roques el inconvenient és que es depèn de les barquetes per a fer les excursions i t’ho has de preveure tot (parasols, menjar, begudes...), no pots anar i tornar de l’hotel si vols. A més, a dins Gran Roque, la terra és erma, no hi ha res per visitar.

A los Roques només hi ha un sol banc i no canvia euros, només dolars, i un mínim de 200U$, a més carreguen un 5% de comissió i el canvi és à 2.144Bs per dòlar. L’horari del banc és de 8 a 12 i de 14 a 17 hores.

A Gran Roque només hi ha un centre d’internet que és just davant la posada Karlin, costa 20.000Bs per hora (20 vegades més que a la Venezuela continental!). Hi ha un altre lloc on podem trobar internet: l’InfoCentro, just al davant de la pastisseria Bella Mar, només és obert de 12 a 14 i de 17 a 19 hores. Els primers 30 minuts són gratis, malauradament és molt lent.

Si a la Venezuela continental hem vist que els talls de corrent sovintegen de forma imprevista, a Los Roques encara sovintegen més i de forma imprevista i també prevista. De forma rotatòria i per zones del Gran Roque, es talla la llum des de les 19:00 fins les 23:30, quedant aquella zona en absoluta foscor. Les posades més d’”alt standing” tenen el seu propi generador, que et converteix com un privilegiat dins de la foscor. Aquests talls estan deguts a la manca d’infraestructura per suportar la forta demanda. A més d’aquest obsequi, cal tenir en compte que ens podem trobar també amb talls de llum per avaria.

http://www.los-roques.org

http://www.venezuelatuya.com/losroques/index.htm

Com arribar-hi

A Cumaná agafem un taxi fins la terminal d’autobusos (5.000Bs) i allà agafem un autobús nocturn de Rodovias fins a Caracas. Paguem 37.500Bs pel bus cama més 200Bs de tasa de salida. L’autobús surt a les 22,30 i arriba a Caracas a les 6 del matí. Arribem a la terminal privada de Rodovias que és a la vora de la parada de metro de Colegio de Ingenieros, però tenint en compte l’hora que és, preferim agafar un taxi que ens costa 10.000Bs fins la parada de l’aerobus que és a l’avenida Sucre nº 17, entre México i Lacuna, al Parque Central. Allà paguem 8.000Bs pel bitllet fins l’aeroport, que surten a partir les 5 del matí cada mitja hora més o menys. En 45 minuts arribem a l’aeroport de Maiquetía.

L’avió de Transaven cap a los Roques surt a les 10:30 i tarda 35 minuts en arribar a l’illa de Gran Roque. A los Roques no hi ha cotxes, i caminem fins la posada Karlin.

Cada quilo que sobrepassi els 10 kgs, et fan pagar 1U$. Contràriament només a l’anada, no a la tornada. Entenem que senzillament és una manera de fer diners.

Nosaltres vam intentar comprar els bitllets cap a los Roques per internet des de Barcelona però va resultar impossible. Un cop a Venezuela, ho vam intentar vàries vegades amb diverses agències de viatge però totes ens deien que los Roques estava “full” i que no trobaríem res. Per sort, a l’aeroport de Ciudad Bolívar, José Carlos Cuesta (Tel. 0058-414 8523209, jcctours@hotmail.com) que treballa a la seu de Bernal Tours que hi ha a l’aeroport, es va comprometre que buscaria alguna cosa. Ho va trobar a traves del seu amic Yoni Velis que és un operador turístic independent i a qui podem trobar a la seu de Canaima Tours a l’aeroport de Maiquetía-Caracas. Yoni ens va vendre un paquet d’avió i posada (dormir, esmorzar i sopar inclosos) per 410€ per persona, 5 dies-4 nits.

Yoni, a més pot comprar els bitllets d’avió que necessitem i se li pot demanar per email o per telèfon (Tel. 0058-414 3305301, yoni33@tutopia.com).

Nosaltres recomanem comprar el bitllet prèviament o per internet o a través d’en Yoni. Acostumen a costar 170U$ o 180U$.

Menjar & Dormir

Com que havíem comprat un paquet, la posada no la triem, i allà dormim, esmorzem i sopem: Posada Karlin (Tel. 0058-237 221 14 43, posadakarlin@hotmail.com).

Les dues altres posades que vam visitar i que certifico que són molt maques i realment al davant la platja són posada La Gaviota (Tel. 0058-414 32 42092, www.posadalagaviota.com) o Macanao Lodge (http://www.macanaolodge.com, info@macanaolodge.com). Hi ha realment poques posades que de debò estiguin davant de la platja, la majoria són a un dels pocs carrers que té Gran Roque. Les fotos de totes les posades enganyen, cert és que estan a la vora la platja, però no al davant.

Los Roques és una excursió molt cara, on acostuma a costar entre 60 i 200€ per persona i nit. Només pagarem uns 50€/60€ per persona i nit quan la posada és més senzilla i pertany a gent de los Roques. La majoria de posades que hi ha pertanyen a italians, fa uns quinze anys, van descobrir aquest arxipièlag meravellós i van començar a obrir posades.

La majoria no estan davant del mar encara que a la seva web ho sembli sinó a un o dos carrers (Gran Roque té 3 carrers principals). Les altres dues posades que recomano són davant del mar i molt maques. També costen molts més diners.

Els preus acostumen a ser per dormir, esmorzar, sopar i les excursions a les illes veïnes. A les posades més senzilles no entren les excursions a les illes.

Creiem que es poden aconseguir millors preus fent la reserva per internet o telèfon amb la posada directament, sense oblidar-nos de recordar incloure l’esmorzar, el sopar i si pot ser les excursions en barca.

Una altra molt bona opció és dormir en iots. La principal avantatge és la independència que et dóna (visitar les illes que vols en l’estona que vols, tot “a la carta”, veure les estrelles de nit des del vaixell en un solitari silenci en aigües del Carib, pescar, triar la cala on es vol anar...). Sobretot comparat amb la dependència que tens a Los Roques amb les llanxes i les excursions de les posades...

Aquests serveis en iots els fan l’Alfons Millaret (Tel. 0058-414 1869748, alfonsmillaret@hotmail.com) que està fent la volta al món i quan nosaltres hi vam ser s’estava una temporada a los Roques. Jordi Flo és un altre català que també fa aquest tipus de serveis, i s’hi està fixe (Tel. 0058- 414 394 2320 , losroquescrazydive@hotmail.com). També hi ha la possibilitat d’estalviar-se el vol i que a part d’allotjar-nos als iots d’en Jordi o de l’Alfons, ens recullin a Cumaná o isla Margarita i ens tornin a La Guairia (el port de Caracas).

La llibertat és poder-te aturar a les illes que vulguis i quan vulguis.

Dormir, menjar i excursions ens poden costar uns 150U$ per persona i dia.

Un lloc molt agradable per prendre alguna cosa o menjar davant del mar és Aquarena (Tel. 0058-414 1311282, www.aquarena.com.ve).

Gran Roque només té una pastisseria i és deliciosa i molt bé de preu (sobretot comparant amb els preus generals de los Roques). Es diu Bella Mar i és al carrer del mig, a més, al migdia fan un abundant i generós “almuerzo” per 8.000Bs.

Ens consta que una segona pastisseria serà oberta properament per un català de Badalona.

Coses a veure

A l’illa principal, a Gran Roque, no hi ha massa a veure, diguem gens. Només recomanem pujar fins al far per tal de veure les vistes del poble des de dalt. Curiosament el far va ser construït per un holandès de nom que sona espanyol.

Al Gran Roque no és aconsellable quedar-se a la platja, de fet, ningú s’hi queda, tothom surt al matí en les excursions en barca fins a illes més o menys allunyades. Les excursions costen entre 15.000Bs i 60.000Bs segons a quina illa es vagi. Totes són igual de maques. Però arribar a les més llunyanes pot suposar fins a una hora i mitja. Les més properes amb 20 minuts (o menys) ja s’hi arriba.

Quan es va a les illes veïnes no estan incloses ni les tumbones ni la parasol, en canvi si es va a les illes allunyades el preu inclou tumbones i parasols.

Llogar les parasols, ulleres, tub i aletes per fer snorkelling costa 25.000Bs. Tot això ho podem aconseguir a Oscar’s Shop, que és una cabana-botiga que hi ha al principi del poble.

Una altra bona opció és anar de pesca, i aconsellem fer-ho amb José Mata “Zapatón”, el podem trobar al telèfon 0058-237 2211165 o a través de la posada Karlin.

Per bussejar hi ha dues opcions a Gran Roque: ADC (www.scubavenezuela.com, gianpaolo@scubavenezuela.com), o amb Arrecife Diver’s (www.divevenezuela.com, operaciones@divevenezuela.com).

CARACAS

A Caracas en principi no hi havíem d’anar però per l’overbooking d’Iberia en la tornada, podem gaudir-hi d’un vespre i un matí.

La capital de Veneçuela ens sembla una ciutat poc agradable i força insegura, però és clar, només és la sensació d’unes hores i no es pot generalitzar. Molts veneçolans que vam conèixer a les hores d’espera gràcies a Iberia, ens van desaconsellar que ens quedéssim a Caracas per motius de seguretat.

http://www.venezuelatuya.com/caracas/index.htm

Com arribar-hi

Ja hem comentat a l’apartat per anar a Coro, com s’arriba de l’aeroport de Maiquetía al centre de Caracas. Nosaltres no teníem previst anar a Caracas però com que Iberia té overbooking, ens quedem un dia més i ens ofereix els trasllats amb un modern i ampli 4x4 Ford nord-americà.

Dormir & Menjar

Per gentilesa d’Iberia dormim a l’hotel Gran Melià Caracas (www.solmelia.com), on també fem tots els àpats.

Coses a veure

Nosaltres amb prou feines tenim temps de poder passejar i fer-nos una petita idea del què és Caracas. Ens consta, però, que hi ha el barri antic al centre i que ofereix alguns edificis colonials i esglésies que valen la pena.

Però no ho hem fet personalment i no podem extrendre’ns en l’explicació.

I EL VIATGE S’ACABA....

Per anar a l’aeroport de Maiquetía-Caracas (http://www.aeropuerto-maiquetia.com.ve), anem amb el transport que ens ofereix Iberia. Allà s’ha de pagar el impost de sortida de l’aeroport de 33.600 Bs i 84.000Bs de taxa aeroportuària. Per sort, si es vola amb Iberia, aquests dos conceptes ja estan inclosos en el bitllet.

Agafem un vol Caracas-Madrid de 8 hores i mitja, i Madrid-Barcelona de 50 minuts.