Girona

La petita gran ciutat

Girona té tot l'encant de les grans ciutats, però sense multituds; una ciutat feta a mesura humana per a distreure's en totes les vessants: carrers, festes, oferta cultural, restaurants,

http://www.girona.cat/turisme/

http://www.costabrava.org/es

Història

Fundada pels romans en el segle I a. de C., Girona va ser ocupada pels àrabs a principis del segle VIII. A la fi del mateix segle la ciutat es va lliurar a les tropes de Carlemany i es va convertir en capital d'un dels comtats inicials de la Marca Hispànica. En el segle IX apareixen les primeres notícies sobre la presència jueva que va finalitzar amb l'expulsió de 1.492. El comerç i les fires i mercats animaven l'economia urbana. Les convulsions de l'edat Mitjana van obligar a reconstruir i ampliar la muralla d'una ciutat sovint anomenada la Porta de Catalunya. Els setges de 1.285, 1.462-1.475 i el de la Guerra de la Independència, entre 1.808-1.809, entre d’altres, són els que han passat a la història. En el segle XIX es va iniciar l'enderrocament de la muralla per a permetre el traçat de l'Eixample. En els últims anys, la Universitat de Girona i la rehabilitació del Barri Vell han estat alguns dels projectes que han transformat la ciutat

Com arribar-hi

Des de Barcelona. L'aeroport Girona-Costa Brava ha significat un autèntic revulsiu pels enllaços internacionals que actualment ofereix. Girona està més a prop que mai. A 90 quilòmetres de la ciutat francesa de Perpignan i a 100 quilòmetres de Barcelona. Per avió: Aeroport Internacional Girona-Costa Brava (Tel. 972 186 600, http://www.girona-airport.net/). Amb autobús des de l'aeroport de Girona, múltiples horaris, des de Barcelona a Asser, (Tel. 902 130 014, http://www.sagales.com/).

Amb tren des de la ciutat de Barcelona, tren cap a Girona es pot agafar en les estacions següents: Barcelona - Sants, Barcelona- Passeig de Gràcia i Barcelona- El Clot. La durada del trajecte entre Barcelona i Girona és d'aproximadament una hora i mitja per als trens regionals i aproximadament una hora i deu minuts amb els trens Catalunya Express. La freqüència de pas és aproximadament cada hora des de les 6 h del matí fins a les 21 hores (Renfe, Tel. 902 240 202, http://www.renfe.es).

Amb cotxe: Accessos Nord: Sortida 6- Girona Nord Autopista AP7 (antiga A7)/ Adreça, Figueres- França NII Figueres-França o C-66: adreces Banyoles-Olot i Palamós. Accessos Sud: Sortida 7- Girona Sud Autopista AP7 (antiga A7). Direcció Barcelona

On dormir

- Hotel Carlemany (Plaza Miquel Santaló s/n, 17002 Girona, Tel. 972 21 1212, Fax 972 21 4994, carlemany@carlemany.es, http://www.carlemany.es/), està situat en la zona comercial a l'entrada del centre antic de la magnífica ciutat de Girona. L'hotel disposa de 82 àmplies i modernes habitacions, amb TV pantalla plana, mini bar, decorades amb teles i mobiliari de gran qualitat i molt agradables. L'hotel va ser totalment renovat en el 2.008. El seu restaurant El Pati Verd és un oasi gastronòmic envoltat per una cuidada vegetació que transporta els comensals. Tradició i creativitat són l'oferta gastronòmica a càrrec del xef Xavi Arrey. Una alta i elaborada cuina de mercat dóna pas a una gran varietat de colors, olors i aromes familiars. Degustar l'exquisida i àmplia carta de temporada, o si es prefereix degustar el suggeridor menú degustació. El seu menú de migdia és conegut pels habitants de Girona per la seva varietat i qualitat. Vull destacar la importància per als viatgers de poder gaudir de wifi gratuït en l'hotel, així com un ordinador a la disposició dels hostes amb internet, també gratuït. Disposa de diverses sales de conferències i reunions amb una capacitat màxima de fins a 450 persones, sent un dels hotels de la ciutat amb més capacitat per a albergar convencions. L'hotel Carlemany és també un hotel compromès amb l'art contemporani, sinònim d'art i disseny. Pintures i escultures d'importants artistes tals com Gil Graner que combinen de manera brillant amb un nou i modern disseny de les seves habitacions, oferint així una de les millors opcions d'allotjament en la magnífica ciutat de Girona.

Altres hotels a Girona en els quals no he dormit però sí que he visitat:

- Hotel Llegendes de Girona, situat en el barri vell, combina el disseny en un edifici històric emblemàtic i en cadascuna de les seves quinze habitacions s'explica una llegenda diferent. Inaugurat en el 2.009 (Portal de la Barca, 4, 17004 Girona,info@llegendeshotel.com, Tel. 972 22 09 05, http://www.llegendeshotel.com/).

- Hotel Històric, també situat al Barri Vell, ofereix habitacions o apartaments al mateix edifici (Bellmirall 4ª, 17004 Girona, Tel. 972 22 35 83, info@hotelhistoric.com, http://www.hotelhistoric.com).

- Pensió Bellmirall, acollidora i neta i també ubicada al cor del Barri Vell. Les reserves només s’accepten per telèfon (Bellmirall 3, 17004 Girona, Tel. 972 20 4009, bellmirall1@telefonica.net, http://www.bellmirall.cat/).

On menjar

- Draps, agradable i romàntic petit restaurant situat al Barri Vell (Cort Reial 2, 17004 Girona, Tel. 872 080430, draps@restaurantdrapsgirona.com, http://www.restaurantdrapsgirona.com/).

- La Penyora, petit restaurant amb sala d’art (Nou del Teatre 3, 17004 Girona, Tel. 972 21 89 48, restaurant@lapenyora.com, http://www.lapenyora.cat/).

- Vintages, enoteca amb bon menjar (Cort Reial 15, 17004 Girona, Tel. 972 206 326).

- Mimolet, un altre simpàtic restaurant al mateix centre de Girona (Pau Rodó 12, 17004 Girona, Tel. 972 202124, mimolet@mimolet.net, http://www.mimolet.net/).

- Cafè le Bistrot, popular bar amb restaurant amb 31 anys d’existència al Barri Vell. Molt recomanables les seves pizzes de pagès, que són torrades de pa de pagès amb diversos ingredients per sobre i al forn. Preus molt assequibles (Pujada de Sant Domènec 4, 17004 Girona, Tel. 972 218 803, info@cafelebistrot.com, http://www.cafelebistrot.com/)

- Celler de Can Roca (Can Sunyer 46, 17007 Girona-Taialà, Tel. 972 222 157, info@cellercanroca.com, http://www.cellercanroca.com). Restaurant amb tres estrelles Michelin des de Novembre 2009, és de cuina d’autor y a càrrec dels germans Roca: Joan, Jordi y Josep. Cuina de vanguardia amb arrels i esperit d’innovació. Espectacular, reservar con uns 4 o 5 mesos de antelació.

- 1900 (Carrer de l’Obra 2, 17001 Girona, Tel. 972 487685), cafè encantador on asseure’s a prendre un cafè o un bon berenar.

Què veure

Girona és una petita ciutat increïble: preciosa, cuidada, agradable, simpàtica, amb bones zones per a anar de compres, amb racons romàntics on asseure's i prendre alguna cosa, tota ella és inspiradora. És una de les meves ciutats favorites. Un must.

Top 6 per a no perdre's a Girona:

1. Les cases penjades en el riu Onyar, és la postal més típica de Girona

2. El passeig per les Muralles amb vista de tota la ciutat

3. El Call, el Barri Jueu, una de les jueries millor conservades d'Europa

4. La Catedral i el seu claustre. En l'interior del Museu no perdre's el magnífic Tapís de la Creació, brodat del s. XII

5. El Museu del Cinema, és segurament l'únic en el seu gènere a Europa

6. La Devesa, és el parc més gran de Girona amb plàtans de més de 40 metres d'altura. Lloc per a gaudir d'un bon passeig o per a visitar el seu mercat els dissabtes al matí.

En la web http://www.girona.cat/turisme/esp/activitats.php permet trobar tot tipus d'informació, així com fer-se amb una visita a la carta, una vegada s'hagi contestat una enquesta.

El Punt de Benvinguda (Punt de benvinguda) és una oficina d'informació local i de provisió de serveis turístics que pot orientar en la contractació, per exemple, d'un guia turístic en diferents idiomes, allotjament, etc. (Tel. 972 211678, http://www.puntdebenvinguda.com/), des d'on surten uns walking tours diàriament a les 10,30 d'aproximadament 2 hores de durada, amb un cost de 10€ per persona (inclou les entrades).

Una altra manera divertida i diferent de veure Girona és pujar en el tren turístic d’una durada d'uns 35 minuts i que surt des del Pont de Pedra. Costa 5€ (Telèfon 972 35 2064, http://www.carrilets.com/).

Itineraris

- El nucli antic o barri vell, és l'antic barri jueu, un dels llocs amb més poder d'evocació durant més de sis segles fins a 1492 va viure una comunitat que necessitava disposar d'una sinagoga, banys rituals, carnisseria i un cementiri. El temps no ha transformat el traçat de la majoria dels seus carrers. Va des de la Gran Via de Jaume I fins al passeig de la Muralla. Els ponts sobre el riu Onyar són els accessos a la part més antiga de la ciutat. La primera imatge és el mosaic colorista de les cases del riu. Li segueixen les escalinates de la Catedral i l'església de Sant Feliu, unides a l'elegant sobrietat d'edificis romànics com l'antic monestir de Sant Pere de Galligants o els Banys Àrabs. Una referència constant del perfil de la ciutat és la imatge de la Catedral, que té la nau gòtica més àmplia d'Europa. S'eleva al costat d'un dels espais més singulars, el Call, l'antic barri jueu.

- Muralles i fortificacions

Girona, envoltada durant segles de muralles ha escrit la seva història a través de les fortificacions. La situació estratègica, la necessitat de defensar-se i els episodis bèl·lics soferts al llarg dels segles han marcat la seva fisonomia. La rehabilitació de la muralla ha convertit part del sistema defensiu en un itinerari excepcional que permet gaudir d'una perspectiva diferent de la ciutat. Des de les torres, convertides ara en miradors privilegiats, es pot gaudir de les vistes espectaculars de Girona i els seus voltants. Al tram més llarg conservat s'accedeix des del Jardí d’Infància, prop de la plaça de Catalunya o des de la part alta del nucli antic, en els jardins de la Francesa. Al tram de Sant Pere un mirador fantàstic del conjunt de la Catedral i el Passeig Arqueològic, s'accedeix des dels jardins John Lennon. El Castell de Montjuïc s'erigeix en la muntanya de mateix nom. Durant la Guerra de la Independència va sofrir la virulència del setge de les tropes franceses. La panoràmica de la ciutat i comarca des del castell, és magnífica.

- Pedret i Sant Daniel, el barri de Pedret s'estén per la ribera dreta del riu Ter. La Vall de San Daniel, anomenada antigament la Vall Fosca, per la seva densa vegetació, és un lloc tranquil i sorprenentment proper al centre de la ciutat. És un paratge adequat per a fer una passejada i recórrer les antigues fonts: de Pericot, d’en Fita, dels Lleons o del Bisbe. En l'entrada de la vall es troba el convent benedictí de San Daniel, una fundació monàstica relacionada amb la Comtessa Ermessenda de Carcassone (s.XI, http://ca.wikipedia.org/wiki/Ermessenda_de_Carcassona); el seu bell sepulcre s'exposa en la Catedral. En l'església del convent es troba el sepulcre de Sant Daniel, una interessant obra gòtica.

- Arquitectura de Masó: Alguns dels edificis projectats per l'arquitecte modernista Rafael Masó (http://www.rafaelmaso.org, Girona, 1880-1935) són: Casa Ribas Carehuet (carrer de la Força, nº 6), Casa Masó (carrer de Ballesteries nº 29), Farmàcia Saguer (carrer d’Argenteria nº 20), Casa Salietti (carrer de la Neu nº 1), Farinera Teixidor (carrer de Santa Eugènia nº 42, actual seu del Periòdic El Punt, http://www.elpunt.cat/girona.html), Casa de la Punxa (carrer de Santa Eugènia nº 19), Casa Ensesa (calli Barcelona, nº 70).

- La Catedral (http://www.catedraldegirona.org/), visita gratuïta (nau, tresor i claustre) només diumenges tot el dia. Pagant 5e es pot visitar també el museu i inclou un audioguia. La catedral de Santa María de Girona ha sofert un llarg procés constructiu. Va existir un temple visigòtic en el seu solar i més tard un de preromànic. Al començament del segle XI es va començar a construir l'edifici romànic. D'aquest segle és la torre de Carlemany que és un campanar d'estil lombard de gran port que va ser reutilitzat com a contrafort de la nau gòtica posterior. En el segle XIV es va decidir substituir el vell temple romànic per un altre amb nous aires. Després d'haver-se iniciat com un temple de capçalera de tres absis escalonats (any 1.347), es va pensar que caldria desenvolupar les naus seguint un altre pla més ambiciós. Diverses dècades després, Guillermo Bofil va ser encarregat de desenvolupar el projecte que va solucionar construint una gran volta que englobés una única nau de la mateixa amplària que les tres projectades i corresponents als tres absis citats. El resultat és que l'actual Catedral de Girona, és d'una monumental espaiositat, de fet la seva nau és la més ampla del món (a part del Vaticà). De la primitiva fàbrica romànica queda la "Torre de Carlemany" i el claustre. El claustre de la Catedral de Girona es pot datar en la segona meitat del segle XII i és dels més interessants i bells de Catalunya. De curiosa planta irregular (trapezoïdal) sobresurt la riquesa escultòrica de capitells i frisos dels pilars angulars. Els arcs de mig punt embellits amb guardapolvos són suportats per parelles de columnes completament exemptes. Sempre ha cridat l'atenció, pel infreqüent del tema l'aparició d'escenes descriptives del treball dels propis mestres d'obra treballant la pedra.

Cap d’Estopes. El seu sepulcre es troba en la Catedral. El comte de Barcelona tenia dos fills bessons: Berenguer Ramón i Ramón Berenguer, Cap d’Estopes. El comte els va llegar els comtats de Barcelona, Vic i Girona, amb l'obligació de governar-los de manera conjunta. Un dia que havien anat a caçar, Berenguer va assassinar al seu germà i va amagar el cadàver, però el falcó de Cap d’Estopes, fidel al seu amo va romandre prop del cos fins que un pagès va escoltar el seu lament, va descobrir el cos i el va traslladar a Girona. Durant el funeral el falcó va irrompre en la Catedral i el cor de manera involuntària repetia “Caín va matar a Abel”. Un petit falcó esculpit en la porta de Sant Miquel, de camí al Tresor de la Catedral, recorda aquesta llegenda.

- Jardins de la Francesa: Una bruixa llançava pedres a tot aquell que assistia a les incomptables processons que se celebraven a Girona. El dia de Corpus, quan estava a punt de llençar una pedra, una veu va retrunyir per tota la ciutat: “Si pedres tires, pedres llençaràs i en pedra et convertiràs”. Encara la hi pot veure convertida en gárgola de la girola de la Catedral

- Passeig arqueològic, el cementiri jueu de Montjuïc era conegut com el Bou d'Or, per un fabulós bou daurat que segons la llegenda els jueus havien deixat enterrat. Si algú ho tocava anava directament al infern. Una nit, dos joves van trobar un personatge que va oferir dur-los fins al tresor. Quan estaven a punt de tocar-lo van descobrir que qui els havia convidat era el diable. Van resar a la Verge i van donar un salt miraculós que els va traslladar a punts distants de la ciutat.

- Església de Sant Feliu: la llegenda diu que durant el setge de 1.285, un grup de soldats francesos va aconseguir penetrar en l'Església de Sant Feliu. Del sepulcre del sant van sorgir unes mosques enormes que van provocar una gran mortaldat entre les tropes franceses i les seves cavalleries. Davant aquest atac imprevist i miraculós les tropes franceses van decidir replegar-se i, des de llavors, cada vegada que Girona es veia involucrada en un nou conflicte bèl·lic, la invocació a Sant Narcís i les seves mosques era recurrent.

- Plaça de Sant Feliu on està situada la lleona, hi ha una dita popular: si vas a Girona has de besar-li el cul a la lleona. És una manera senzilla d'expressar la voluntat de tornar a la ciutat, o de quedar-se per a sempre, o d'aconseguir la ciutadania, i no es considera un bon ciutadà o ciutadana a qui no hagi complert amb aquest ritu. Amb la passa de la grip A, els tres graons que ajudaven a arribar al cul de la lleona, han estat retirades, pel que ara és una gosadia poder arribar a besar el cul.

Museus

- Museu d'Arqueologia de Catalunya: L'antic monestir de Sant Pere de Galligants alberga una important col·lecció de materials arqueològics descoberts en la ciutat i la província. El conjunt de l'església i el claustre està considerat una de les joies de l'estil romànic a Catalunya. Les col·leccions exposades mostren l'evolució de la població en el territori de Girona, des del Paleolític fins a la romanització, a través del sílex, els gots de ceràmica, els objectes de la colònia grega d'Empúries, o els sarcòfags i mosaics romans (Monestir de Sant Pere de Galligants, Plaça de Santa Llúcia s/n 17007 Girona, Tel: 972 20 26 32, Fax: 972 21 04 54, http://www.mac.cat/). Horaris: Octubre a Maig 10 am a 2 pm, 4 a 6 pm, Juny a Setembre 10,30am a 1,30pm i de 4pm a 7pm, Diumenges i festius: 10am a 2pm. Dilluns tancat.

- Museu d'art de Girona ocupa un dels edificis més atractius de la ciutat, el Palau Episcopal, contigu a la Catedral. L'objectiu del Museu és conservar, documentar, investigar, mostrar i difondre les manifestacions del patrimoni artístic vinculades a la regió de Girona. La col·lecció abasta des de l'art romànic a l'art contemporani, i compta amb peces úniques com el llaura portàtil de Sant Pere de Rodes, la biga policromada de Cruïlles, la taula de vidriero o el retaule de Sant Pere de Púbol (Licitada de la catedral, 12, 17004 Girona, Tel: 972 203 834, Fax: 972 227 595, http://www.museuart.com/). Horaris: Octubre a Febrer, 10am a18pm, Març a Setembre, 10am a 7pm, Diumenges i festius: 10am a 2pm, dilluns tancat

- Museu de la Catedral acull una interessant col·lecció d'art religiós, orfebreria i objectes litúrgics. Exposa dues obres importants de l'art medieval: El Tapís de la Creació (s XII) una tela brodada que mostra escenes del Gènesi, i una còpia facsímil del Beatus, que es conserva en l'Arxiu de la Catedral, datat de l'any 975, i considerat un dels còdex il·lustrats més rics d'entre els quals van reproduir els comentaris del Beat de Liébana. (Plaça Catedral s/n, 17004 Girona, Tel. 972 214 426, http://www.catedraldegirona.org). Horaris: Octubre a Febrer, dimarts a dissabte, 10am a 2 pm i 4pm a 6pm. Març a juny, dimarts a dissabte, 10am a 2pm i 4pm a 7pm, Julio a Setembre, dimarts a dissabte 10am a 8pm. Diumenges i festius 10am a 2pm. Tancat el dilluns

- Museu del cinema: És un dels pocs museus del món on es pot viatjar a través de més de 500 anys d'història de les imatges, els seus orígens i antecedents i conèixer els inicis del setè art fins a l'arribada de la televisió. I en aquest viatge acompanya la col·lecció Tomás Mallol, una de les col·leccions d'objectes cinematogràfics i precinematogràfics més reconegudes a nivell internacional, col·lecció adquirida per l'Ajuntament de Girona el 1994. (Sèquia 1, 17001 Girona, Tel: 972 412 777, Fax: 972 413 047, http://www.museudelcinema.org), horaris: 10am a 8pm, diumenges i festius 11am a 3pm. Dilluns tancat.

- Museu d'història de la ciutat. Un recorregut per la trajectòria d'una ciutat amb més de dos mil anys d'història, des de la prehistòria fins a l'actualitat. Situat en el cor del Barri Vell, el Museu d'Història ocupa les dependències de l'antic convent de Sant Antoni de frares caputxins, del segle XVIII. La visita a aquest museu permet descobrir espais que amaguen una gran varietat d'experiències. Una aventura apassionant que ajuda a revisar el passat de Girona per a entendre el present i construir el futur. (La Força, 27, 17004 Girona, Tel: 972 222 229, Fax: 972 206 989, http://www.girona.cat/museuciutat/cat/index.php). Horaris: Laborables: 10am a 2pm i de 5pm a 7pm, diumenges i festius: 10am a 2pm. Dilluns tancat.

- Museu d'història dels jueus: Condueix per la història de les comunitats jueves de la Catalunya medieval fins al moment de la seva expulsió d'Espanya en 1.492. Les sales mostren diferents aspectes relacionats amb la presència jueva organitzades en àmbits com la cultura jueva a Girona i Catalunya, les relacions amb la comunitat cristiana, la religió, l'organització dels barris o “calls” i la vida privada (Força, 8, 17704 Girona, Tel: 972 216 761, Fax: 972 214 618, http://www.girona.cat/call/cat/index.php). Horaris: Juny a Octubre: dilluns a dissabte 10am a 8pm, diumenges i festius 10am a 3pm, Novembre a Maig: dilluns a dissabte 10am a 6pm i diumenges i festiu de: 10am a 3pm.

Monuments

- La Rambla: Els noms dels carrers adjacents a la Rambla recorden els mercats que se celebraven i l'activitat gremial medieval: Argenteria (Argenteries), Mercaders, plaça del Vi, plaça dels Castanyes, etc. Les porxades de la Rambla i les places, les voltes, continuen protegint l'activitat comercial.

- Sant Domènec és el primer edifici gòtic construït a Girona que posseeix les característiques que s'aniran repetint en l'arquitectura gòtica catalana: sobrietat exterior i grans espais interiors. L'edifici ha estat rehabilitat per a acollir la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. En la plaça de Sant Domènec es troba l'edifici renaixentista de “Les Àligues”.

- L'església de Sant Feliu: La planta de l'església és similar a la de molts temples romànics, però va ser rematada amb voltes gòtiques. En les parets laterals del presbiteri hi ha un conjunt únic de sarcòfags paleocristians (s. II-IV). Altres elements d'interès són la capella i el sepulcre de Sant Narcís, i el Crist jaient d’Aloi de Montbrai, una de les joies de l'escultura gòtica a Catalunya.

- Banys Àrabs (encara que d'àrabs tenen poc) l'edifici d'estil romànic es va construir en 1194. Imitava l'estructura dels banys musulmans amb els típics arcs de ferradura califal: vestuari i sala freda, sala tèbia i sala calenta. En el segle XV l'establiment va ser clausurat. En 1617 es va instal·lar una comunitat de monges clarisses caputxines que ho van convertir en rebost, cuina i bugaderia. En el segle XIX es va popularitzar el nom de Banys Àrabs (Ferran el Catòlic s/n, 17004 Girona, Tel. 972 21 32 62, cultures@girona.cat, http://www.banysarabs.org/0_0/index_content.html). Horaris d'Octubre a Març de 10am a 2pm, d'Abril a Setembre de 10am a 7pm, diumenges i festius de 10am a 2pm

- Sant Pere: A partir del segle XI la ciutat va créixer més enllà del límit de les defenses romanes i carolíngies; van aparèixer barris nous com el de Sant Pere i les viles noves, en les riberes del riu Onyar. L'església i el claustre de Sant Pere de Galligants, amb els interessants capitells del creuer i el claustre, i la capella de Sant Nicolau són exemples notables de l'arquitectura romànica.

- Plaça de la Independència: En el segle XIX es va configurar la reforma urbanística de la ribera esquerra del riu Onyar que va donar lloc a l’Eixample. La plaça de la Independència i alguns ponts com el de Pedra o el de Ferro, obra de Gustave Eiffel, es remunten a aquesta època.

Què comprar-hi

- Un dolç, el xuixo, que es pot adquirir en moltes pastisseries de la ciutat

- La botifarra dolça, un producte d'origen medieval. Es pot adquirir tendra o guarida

- Els souvenirs locals: samarretes, objectes de decoració diversos, bijuteria, etc. Es poden adquirir en les botigues situades en el nucli antic, però també en altres zones de la ciutat

- La terrissa negra, antigament molt popular en la zona. Avui dia la producció es concentra a Quart, una població situada a cinc quilòmetres de Girona. També es comercialitzen les figures creades per Fidel Aguilar, un escultor de principis del segle XX. Algunes de les seves obres decoren jardins i carrers de la ciutat.

- Els bombons de xocolata inspirats en les llegendes de Girona, com les mosques de Sant Narcís.

- L'artesania en ferro forjat produïda per alguns artesans.

- La pintura, escultura, fotografia i altres formes d'expressió artística que mostren les galeries d'art i sales d'exposició.

- Els objectes produïts pels artesans que cada dissabte instal·len els seus llocs en el pont de Pedra.